La postveritat

Joseph Goebbels, cap de propaganda del nazisme a la II Guerra Mundial, va formular onze principis per aconseguir manipular les informacions emeses amb unes tècniques molt precises. Crec que pot ser un bon exercici llegir-les i després observar les informacions que ens envolten actualment i constatar després de quina manera més descarada s’estan utilitzant…

1 Principi de simplificació i de l’enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

2 Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en suma individualitzada.

3 Principi de la transposició. Carregar sobre l’adversari els propis errors o defectes, responent l’atac amb l’atac. «Si no pots negar les notícies dolentes, inventa altres que les distreguin».

4 Principi de l’exageració i desfiguració. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu.

5 Principi de la vulgarizació. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus als quals va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per a oblidar.

6 Principi d’orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentar-les una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí ve també la famosa frase: «Si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en veritat».

7 Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l’adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai no han de poder contrarestar el nivell creixent d’acusacions.

8 Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sonda o informacions fragmentaries.

9 Principi de la silenciació. Fer callar les qüestions sobre els quals no és tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l’adversari, també contraprogramant amb l’ajuda de mitjans de comunicació propers.

10 Principi de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d’odis i prejudicis tradicionals. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11 Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer a molta gent que pensa «com tot el món», creant una falsa impressió d’unanimitat.

Aquests principis, tan ben definits i sistematitzats per Goebbels, que van servir tan eficientment a la seva causa, han deixat un model de propaganda manipuladora llest per a ser utilitzat en qualsevol causa. Segur que has reconegut la utilització de més d’un principi a l’actualitat quotidiana! Molt recentment ha aparegut un nou concepte que ha vingut a exemplificar el cinisme de la nostra societat: el terme és la “postveritat”, que no és més que un eufemisme de la mentida orquestrada des de governs i mitjans de comunicació.

Antoni Bassas va parlar sobre aquest concepte al diari Ara amb les següents paraules:

“El diccionari Oxford de la llengua anglesa ha escollit el terme ‘postveritat’ com la paraula del 2016. Ha definit ‘postveritat’ com el substantiu que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals”, o sigui, que el que realment passa és menys important que com ens fa sentir el que passa.

Emocionar-se no només és inevitable, sinó que és bo. Però també tenim un cervell per pensar un moment si aquella emoció és bona o dolenta. Si allò és una veritat o una postveritat, la realitat vista a través de les llàgrimes que ens ho fan tot més borrós”.

Un exemple de postveritat: Kellyanne Conway, cap de campanya de Donald Trump va justificar les barreres imposades a ciutadans provinents de països de tradició musulmana que volen entrar als EUA pel fet que dos refugiats iranians havien estat involucrats a la matança de Bowling Green. Doncs bé, la veritat és que la matança de Bowling Green no ha existit mai!

Si les mentides entre persones són moralment reprovables, les mentides institucionalitzades són un autèntic delicte. Malgrat tot, sempre ens queda la interessant reflexió que ens va deixar Abraham Lincoln:

“Pots enganyar a tot el món algun temps.
Pots enganyar a algunes persones tot el temps.
Però no pots enganyar a tot el món tot el temps.”