Tot el que fem, cada pensament que hem tingut,
és produït pel cervell humà.
Però saber exactament com funciona
continua sent un dels misteris més grans sense resoldre
i sembla que, quan més investiguem els seus secrets,
més sorpreses ens trobem.
Neil deGrasse Tyson

La intel·ligència és una gran desconeguda i al seu entorn encara tenim més preguntes que respostes. Abans es relacionava la intel·ligència amb el volum del cervell i semblava que això era una mesura raonable: quanta més massa encefàlica més intel·ligència mostrava l’individu. Semblava raonable… però hi havia coses que no quadraven… l’home de Cromanyó, per exemple, tenia més massa encefàlica que l’home modern. Volia dir això que era més intel·ligent que nosaltres?

No ensenyis al teus fills només a llegir,
ensenya’ls a qüestionar-ho tot.
George Carlin

Vam haver d’esperar a que evolucionés la tecnologia per a l’estudi de les neuroimatges a fi que poguéssim avançar decididament en l’observació del comportament de la intel·ligència. Aquesta tècnica ens parla de l’estructura del cervell i de la seva funció.

Un dels estudis de la neuroimatge que es va dur a terme per saber que fa el cervell quan una persona soluciona problemes difícils, de raonament abstracte, de reconeixement de patrons… va revelar un resultat veritablement sorprenent: quan més intensament treballava el seu cervell pitjor eren els resultats i a l’inversa. La conclusió va ser que la intel·ligència no era el fruit de la quantitat de treball del nostre cervell sinó de la seva eficiència. Un resultat ben inesperat!

Unes primeres aproximacions a la manera de funcionar el cervell  va portar-nos a descobrir un dels puntals de la nostra intel·ligència, materialitzat en el que anomenem Memòria de Treball, que és la capacitat de recordar fotogràficament una gran quantitat d’informació al llarg d’un curt lapsus de temps, que pot durar d’uns segons a uns pocs minuts. És l’habilitat que treballen, per exemple, el cambrers, capaços de memoritzar cares i comandes al llarg d’una bona estona. En aquests casos, les persones que desenvolupen aquesta memòria acostumen a fer-ho utilitzant recursos mnemotècnics.

Avui, després d’anys d’estudi amb les més modernes tècniques, es té el convenciment que la substància grisa del nostre cervell és la responsable de la potència de processament i la matèria blanca ho és de la velocitat del processat. Totes dues parts juntes formen la intel·ligència.

Un altre fet mot significatiu que s’ha constatat: la intel·ligència és hereditària. Això s’ha pogut saber a través de l’estudi de bessons idèntics: fins i tot criats per separat mostren intel·ligències idèntiques.

Tota persona pot ser, si s’ho proposa,
escultora del seu propi cervell.
Santiago Ramón y Cajal

A l’any 1992 el neurocientífic Richard Haier, de la Universitat de Nou Mèxic va dur a terme un experiment molt significatiu. Es preguntava què era el que feia que un cervell fos eficient. Es va ensenyar a jugar al tetris als subjectes que van participar de l’experiment (en aquells moments aquest joc encara era poc conegut) i després van obtenir imatges del seu cervell mentre jugaven. Després els van demanar que practiquessin amb el joc al llarg de 50 dies. Quan van tornar a deixar-se monitoritzar, després d’aquests dies de pràctica, havien millorat moltíssim en la seva resolució del joc. Això era una conseqüència esperada i lògica, però un cop més la neurociència ens aportava una dada inesperada: les imatges cerebrals obtingudes mostraven menys activitat que abans, el cervell s’havia acostumat a aquesta activitat i s’havia tornat més eficient. És el mateix procés que es produeix a l’aprendre a conduir un cotxe: al començament es necessita tota l’atenció per a realitzar correctament la tasca, però amb el temps es torna més eficient i intuïtiva.

Tal com els ulls dels rats penats s’ofusquen amb la llum del dia,
de la mateixa manera a la intel·ligència de la nostra ànima
l’ofusquen les coses evidents.
Aristòtil

Finalment, una dada molt reveladora i que ens donarà motius per a pensar. El cervell humà consumeix aproximadament un 20% de tota la energia de l’organisme. Sabem, gràcies a les monitoritzacions realitzades, que per a tasques com resoldre problemes o comunicar-nos amb altres persones el cervell gasta molt poca energia. Per què, doncs,utilitza tota aquesta energia? És el que el neuròleg Marcus Raichle, catedràtic de la Universitat de Washington, ha denominat l’energia fosca del cervell. Podríem pensar que el nostre cervell està tota l’estona concentrat en allò que li arriba de l’exterior a través dels seus sentits, intentant interpretar-ho o canalitzar-ho, però res més allunyat de la realitat. A aquesta tasca hi dedica un mínim esforç. És precisament en els moments en que deixem la nostra ment en blanc quan consumim la major part de l’energia. Els culpables d’això són el hipocamp i la escorça prefrontal. El primer es el responsable de gestionar els nostres records i el segon es el responsable de fer plans de futur en uns processos inconscients per a la persona. El treball conjunt de tots dos ens serveix per a resoldre una bona part dels nostres conflictes. Això segurament ha motivat frases com “consultar una cosa amb el coixí”, a l’espera que a l’endemà veurem més clara la solució d’un problema que el nostre cap no aconsegueix resoldre o una decisió que ens costa molt de prendre. Quan ens quedem absorts, amb la mirada perduda i amb la ment “en blanc” senzillament estem deixant que el nostre processador treballi a plena potència!

Aquest fet em fa venir al cap un dels principis del budisme zen segons el qual només en el buit absolut, amb la ment tranquil·la i plàcida com un llac, podem obtenir la il·luminació, l’accés al coneixement total sense la intervenció de la raó. No dista gaire de l’efecte que va tenir per a Newton la caiguda d’una poma de l’arbre o per a Arquímedes l’aigua sobreeixint de la seva banyera… tots ells relaxaven la seva ment conscient per uns instants, mentre deixaven que el seu processador cerebral treballés a ple rendiment.

Segurament, després d’aquestes reflexions, valoraré d’una altra manera els moments en que deixo la meva ment en blanc. I tu?

 

10 descobriments en Neurociència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s