Si vols ser respectat pels altres,
el millor és respectar-se a un mateix.
Només per això, només pel propi respecte que et tinguis,
inspiraràs als altres a respectar-te.
Fedor Dostoievski


Tots sabem per experiència que les habilitats comunicatives tenen una extraordinària complexitat i que estem condemnats a ser eterns aprenents del seu antic art. De petits ens ensenyen a dominar el llenguatge verbal i el desenvolupem amb major o menor fortuna i, pràcticament de manera imperceptible, anem també adquirint una comunicació no verbal que serveix, tot sovint, per a expressar allò que les paraules no arriben a dir o per reforçar o desmentir allò que hem dit. Per què, doncs, ens guardem moltes vegades per a nosaltres mateixos les nostres opinions, les nostres creences i les nostres emocions? Per què tenim por de deixar sentir la nostra veu i així alliberar l’estrès que ens suposa no donar-li sortida?

Ens sentim estimats i importants quan algú ens defensa i en cuida.
D’igual manera l’autoestima ens puja com l’escuma
quan ens resistim a ser sacrificats, utilitzats o explotats.
Walter Riso

La bona notícia és que existeix una capacitat, anomenada assertivitat, que té la missió de generar l’habilitat de defensar els nostres drets sense trepitjar els dels altres: ser capaços de defensar el punt de vista propi o la nostra postura, sense que això ens signifiqui un enfrontament tens amb una altra persona. Expressar la pròpia opinió mai no pot ser entès com un acte contra ningú, sinó com una expressió d’autoafirmació i un dret irrenunciable.

La diferència entre ser assertiu i ser agressiu
és la manera en que les nostres paraules i comportaments
afecten als drets dels altres.
Sharon Anthony Bower

Per contra, les nostres reaccions innates acostumen a ser ben diferents. Davant d’una situació tensa ens bloquegem, responem amb ansietat, amb violència o, en molts altres casos, ho fem de manera camaleònica, actuant com l’altre espera que actuem.

Com ho podem fer per ser més assertius?

Existeixen tècniques per aconseguir ser assertius en les nostres interaccions amb altres persones. A continuació en recopilo algunes de les més conegudes:

En primer lloc ens situarem en una circumstància molt habitual: ens trobem amb alguna cosa que ens ha fet una altra persona i que no ens ha agradat. Podem fer veure que no ha passat res. També podem recriminar-li allò que no ens ha agradat en termes com ara “m’has fallat”, “no tornaré a confiar en tu”, “ets un desagraït”… Totes dues actituds resulten igual de negatives. Seria molt millor dir: “m’has ferit amb això que has fet. Hauria preferit que haguessis fet…” Amb aquesta actitud descrivim com ens ha fet sentir i li exposem com hauríem preferit que actués. No hi ha recriminacions, només crides a la seva empatia.

En una situació de discussió, en el millor dels casos ens podem trobar davant d’un acord viable. És possible l’enteniment en un punt en el qual totes dues parts han pogut expressar les seves opinions i els seus sentiments i, finalment, han trobat un espai comú d’encontre. Aquesta situació és la millor, sempre i quan les dues parts sentin respectats els seus valors. Si no fos així no s’estaria produint un acte d’assertivitat sinó que estaríem davant d’una renuncia dels propis valors. Hi ha situacions en que l’encontre no és possible.

També tenim una tècnica de nom un pèl desagradable, però molt il·lustratiu: la del disc ratllat. Consisteix en repetir fins a la sacietat, si cal, allò que nosaltres volem, respectuosament però de manera inflexible. Si el que ens ofereixen no ens interessa, si no estem d’acord, si no volem acceptar-ho… només cal dir i repetir les vegades que calgui que no: “entenc els teus raonaments, però no m’interessa”, És el recurs ideal per a situacions tenses o davant la insistència del nostre interlocutor. Tenim al davant a una persona manipuladora que vol fer-nos dir allò que no volem i aquesta és la solució per deixar-li clar des del primer moment que no canviarem d’opinió.

Una altra tècnica és l’anomenada el banc de boira. Es tracta de diluir la conversa com si aquesta penetrés dins d’un espès banc de boira: ens trobem davant d’una persona que vol conduir-nos cap a una discussió en la que no volem entrar. No volem renunciar a les nostres pròpies idees, però tampoc volem crear un enfrontament. La sortida pot ser acabar la conversa amb frases que no li treguin la seva raó, però que no impliquin una claudicació de les nostres idees: “potser sigui així”, “és possible que tinguis raó”, “entenc que a tu et doni aquesta sensació”…

De vegades, naturalment, hem actuat malament. Hem d’adoptar llavors la tècnica de l’asserció negativa. En aquests moments, si volem ser veritablement assertius hem de saber anar més enllà d’expressions com “perdona” o “ho sento” i decantar-nos per respostes raonades, que incloguin els nostres sentiments: “no hauria d’haver actuat així, és una manca de consideració per part meva”, “tens tota la raó i ho sento de debò”, “l’he pifiat però intentaré que no torni a passar”

Hi ha moments, també, que hem de veure que la millor solució és deixar la conversa per un altre moment i llavors optarem per un aplaçament assertiu. Possiblement haguem rebut una crítica o un desafiament i sabem que en aquell moment la nostra resposta, en calent, no serà la més adequada. Llavors, el millor serà ajornar la nostra reacció per a més tard, quan siguem capaços de respondre de manera objectiva, sense la tensió del moment: “ara estem molt enfadats, així que ja en parlarem més tard.”

Sempre resulta de vital importància deixar que l’altre exposi els seus arguments, però que tot seguit ell també escolti els nostres: “T’he escoltat atentament, ara m’agradaria que escoltessis els meus arguments”

Si seguim aquests consells haurem aprés a donar les nostres opinions sempre i en tot moment, a mostrar els nostres sentiments, a expressar les nostres emocions –ja siguin positives o negatives–, a no acceptar les coses sense un perquè i a entrar i sortir d’una conversa lliurament, sense sentiments de culpa.

Desenvolupar plenament la capacitat de ser assertius és una feina complicada, però posar-se en marxa està en mans de tots i totes. Només així sentirem la nostra veu interior i l’alliberarem al món, perquè sigui escoltada amb tota la seva potència. Que res no silenciï la teva veu!

El més important que vaig aprendre a fer
després dels quaranta anys
va ser dir no quan és no.

Gabriel García Márquez

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s