Des d’un punt de vista etimològic, el terme cultura prové del llatí cultus, una forma verbal del verb colere, que significa conrear. D’aquest terme deriven l’agricultura (el cultiu de la terra), la piscicultura (el cultiu dels peixos), la viticultura (el cultiu de les vinyes)… D’aquest verb també deriva el mot cultus que s’aplica a un camp ja conreat. D’aquesta manera, amb el temps es va passar a considerar una persona culte aquella que conreava el seu esperit.

Les persones sense coneixements del seu passat,
del seu origen i de la seva cultura,
són com un arbre sense arrels.

Marcus Garvey

No cal dir que a través dels segles els termes cultura i culte han anat prenent les significacions més variades i s’ha hagut de parlar de cultures: cultura política, cultura nòmada, cultura agrícola, cultura física, cultura de masses, cultura egípcia, cultura monoteista (jueva, cristiana, musulmana…) o politeista (hindú, grecoromana…), cultura urbana, cultura popular… però quina és la definició actual de cultura sobre la que ens podríem basar?

Una definició molt clara la trobem de la mà d’Andrea Imaginario a la web significados.com:

Cultura es refereix al conjunt de béns materials i espirituals d’un grup social transmès de generació en generació a fi d’orientar les pràctiques individuals i col·lectives. Inclou llengua, processos, maneres de vida, costums, tradicions, hàbits, valors, patrons, eines i coneixement.

I més tard conclou:

Cada cultura encarna una visió del món com a resposta a la realitat que viu el grup social. No existeix, per tant, cap grup social mancat de cultura o inculte. El que si existeixen són diferents cultures i, dins d’aquestes, diferents grups culturals, respecte a la cultura dominant.

La cultura d’una nació
resideix en els cors i l’ànima de la seva gent.
Mahatma Gandhi

Aquesta és una proposta molt interessant que fa arribar la cultura a tot esser humà. Sobre aquest concepte va aprofundir Alessandro D’Avenia en el seu llibre de reflexions L’arte di essere fragili en el qual podem llegir el següent paràgraf:

La cultura no té res a veure amb el consum d’objectes culturals: pensar que s’adquireix més cultura consumint més llibres, més música, més pintura és un miratge. Conec a gent que consumeix una infinitat de productes culturals i això no la torna més humana, al revés, amb freqüència aquestes persones acaben sentint-se superiors a la resta. Cultura vol dir estar al camp, fer-lo florir, a costa de la teva suor. Significa conèixer la consistència de les llavors, els solcs de la terra, el temps i les estacions d’allò humà, i ocupar-se’n a fi que tot doni el seu fruit en el moment indicat. A la cultura es troba el realisme del passat i del futur, i la lentitud del present, una cosa que el consum no coneix: aquest exigeix rapidesa i immaduresa, no contempla la passió i la paciència.

D’aquesta manera, fugim de la instrumentalització que es fa dels diversos productes culturals i ens permet anar a l’essència del seu veritable significat. Aquesta visió ha produït perles com la que ens va deixar André Maurois quan va afirmar que cultura és el que queda després d’haver oblidat el que es va aprendre. No es d’estranyar que un dels cínics més il·lustres, Diògenes, ens regalés una gran reflexió:

La cultura és un saber que no tenim que recordar…
flueix espontàniament
.

És per tot això que qualsevol escrit pot ser interpretat diferent per diferents persones i fins i tot la nostra impressió sobre ell pot variar en diferents moments de la nostra vida: nosaltres i la nostra experiència vital esdevenim l’element clau per a la seva interpretació. D’aquesta manera podem observar que no existeix el coneixement pur, directe… tot passa pel nostre sedàs transformador. És precisament per això, que finalment ens quedarem amb un pensament de l’escriptor estatunidenc John Verdon:

Tots els habitants de la Terra d’una mateixa latitud veuen les mateixes estrelles al cel. I, malgrat això, no hi ha dues cultures que vegin les mateixes constel·lacions (…) Les pautes que percebem venen determinades per les històries que desitgem creure.

 

 

2 thoughts on ““Cultus”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s