El secret de l’existència
no consisteix solament en viure,
sinó en saber perquè vivim.
Fiódor Dostoievski

T’explicaré la història d’una dona de la qual en desconec el nom. És recordada com a Phillips Wheatley: Phillips perquè aquest era el nom del vaixell que la va transportar fins a Boston i Wheatley perquè era el cognom de la família que la va comprar. Era dona, negre i senegalesa. Va ser capturada en terres africanes i venuda com esclava en terres americanes. En aquells moments tan sols tenia set anys. Era una esclava més a l’Amèrica de 1760, però els Wheatley van fer amb ella una cosa insòlita: li van donar una bona educació i van tractar-la com una integrant més de la família. Això va fer que es despertés en ella una facultat que marcaria la seva curta vida: el do de la poesia!

Als dotze anys va publicar el seu primer poema i ràpidament va anar escrivint i publicant més i més obres, principalment sobre temes religiosos i morals. Aquests treballs va tenir una ràpida difusió, no solament a Amèrica sinó fins i tot en terres britàniques. Als 20 anys va haver de concórrer davant d’un tribunal format per 18 dignataris de Nova Anglaterra per a recitar als autors clàssics i alguns passatges de la Bíblia i jurar que els seus textos no havien estat plagiats. ¿Com podia ser que una dona, negre i esclava demostrés aquesta inesperada aptitud?  Malgrat totes les pedres del camí, Phillips va aconseguir que el seu nom tingués un gran prestigi en el món literari i que fins i tot George Washington i Voltaire elogiessin el seu treball.

Phillips Wheatley va ser la tercera dona dels Estats Units en publicar un llibre, després d’Anne Bradstreet i de Mary Rowlandson, i la primera dona negra.


El que no em mata,
em fa més fort.
Friedrich Nietzsche

Aquest és un bon exemple de com una persona pot desenvolupar les seves capacitats malgrat les dificultats i viure en un entorn advers… a això se’n diu superació i té una capacitat directament implicada en ella: la resiliència.

La resiliència, com ja n’he parlat en alguna altra ocasió, fa referència a la capacitat que tenim les persones per afrontar situacions negatives, de reaccionar positivament malgrat les dificultats i fins i tot de sortir enfortides. Aquest concepte, de moderna encunyació per la psicologia, disposa d’una experiència pràctica que, gràcies a les tècniques modernes, ha vingut a confirmar la seva acció. Els investigadors Mauricio Delgado i Megan Speer, de la Universitat de Rutgers de Nova Jersei, van prendre la determinació de dur a terme uns experiments que posessin en relació la resiliència i els records: 134 participants, dividits en dos grups, van submergir les seves mans en aigua gelada. Mentre el primer grup havia de pensar en algun record neutre, l’altre grup ho havia de fer en un de positiu. Quan va finalitzar l’experiment van comprovar els valors de cortisol, l’hormona de l’estrès, en tots dos grups i el resultat va ser determinant: els segons havien experimentat solament un 15% de l’estrès que havien experimentat els primers. La sola evocació d’uns moments feliços havia aconseguit reduir l’estrès ocasionat per una situació adversa!

Al llibre La resiliència d’Anna Forés i Jordi Grané exposen una interessant metàfora de com reaccionen al foc un ou, una pastanaga i el cafè. El primer s’endureix, la segona s’estova i, finalment, el tercer no solament conserva la seva essència sinó que transforma l’aigua amb la que es barreja. La reflexió ens convida a prendre partit: quin dels tres elements volem ser?

És en el transcurs de la nostra pitjor caiguda
quan morim o quan aprenem a volar.

Robert Louis Stevenson

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s