Quan canvies la forma de veure les coses,
la forma de les coses canvia.
Fritoj Capra

A l’any 1981, Amos Tversky y Daniel Kahneman , dos psicòlegs de la Universitat d’Standford van plantejar un estudi per avaluar la importància que tenia la manera en que se’ns presentava una informació a l’hora de prendre una decisió. Per fer-ho van idear un dilema que podia plantejar-se de dues maneres diferents. El punt de partida era el mateix per als dos casos: estaven davant d’una malaltia mortal i se’ls presentaven dos possibles tractaments.

Primer planteig: es proposava als participants o bé salvar la vida de 200 persones o bé triar l’altra alternativa en la que la probabilitat de salvar a les 600 persones era d’un 33% però que existia la possibilitat del 66% que ningú no es salvés. Doncs bé, un 72% van triar la primera opció, ja que la segona els va semblar massa arriscada.

Segon planteig: es proposava deixar morir a 400 persones o bé triar l’altra alternativa en la qual existia un 33% de possibilitats que no morís ningú contra un 66% que morissin totes. En aquest cas els participants van triar la segona opció per un 78%: no podien triar l’opció que comportava deixar morir irremissiblement 400 persones sense intentar salvar-les.

Com podem observar, en els dos casos es plantejava exactament el mateix, però la manera en que s’havia jugat amb l’exposició havia fet que la balança es decantés cap un costat o cap a l’altre. En el primer cas la primera opció era positiva –anem a salvar 200 vides– mentre que en la segona era negativa –anem a deixar morir 400 persones. La única diferència entre ambdues havia estat l’enquadrament del problema: s’havia produït l’efecte marc.

El que sembla no és sempre el que és,
i el que és no és sempre el que aparenta.
La percepció crea la nostra pròpia realitat.
Rob McBride

Sempre podem veure el got mig ple o mig buit al marge de les dades objectives que posseïm. D’entrada quin fàrmac triaries impulsivament, un que estigués recomanat per un 90% dels metges consultats o un altre que estigués desaconsellat per un 10% dels metges? El planteig en positiu ens faria decantar pel primer inconscientment de manera majoritària.

A banda de la nostra tendència natural a triar sempre el planteig enunciat en positiu, remarcant les coses favorables, existeix també una altra norma psicològica que també regula aquest biaix cognitiu: sempre preferirem un guany assegurat que un de probable, de la mateixa manera que ens semblarà millor una pèrdua probable que una de segura.

També té una gran importància l’ordre en que es presenten les opcions. Vaig llegir en una ocasió un exemple que em va semblar molt ben trobat: es tractava de descriure el perfil d’una persona treballadora. Si escrivim que es tracta d’una persona intel·ligent, treballadora, impulsiva, crítica i tossuda els dos primers qualificatius de to positiu ens fan interpretar, involuntàriament, d’una manera més benigne els restants mentre que si la descrivim com a tossuda, crítica, impulsiva, treballadora i intel·ligent segurament la impressió serà la contrària.

Una altra cosa que condiciona la nostra percepció la trobem en el terreny semàntic: quines paraules o expressions utilitzem per a referir-nos a una cosa? Això ho coneixen a la perfecció publicistes i polítics que s’esforcen cada dia en pervertir el llenguatge perquè el que diuen no soni malament. Per exemple ens parlen d’ajustaments pressupostaris quan volen dir que faran retallades o quan  parlen de danys col·laterals en una guerra quan volen parlar de morts de civils.


No és el que mires el que importa,
és el que veus.
Henry David Thoreau

En darrer lloc, recordarem que té una gran importància el context en el que es presenta una realitat. Un cas molt il·lustratiu d’això el vaig descriure anteriorment a La recerca de la bellesa on parlava de com el famós violinista Joshua Bell va interpretar, amb el seu Stradivarius, 43 minuts de meravellosa música al metro de la ciutat de Washington sense que la seva actuació despertés l’interès de la gran majoria de persones que passaven per davant seu. Segurament, si haguessin sabut que amb aquella mateixa actuació acabava d’omplir el Boston Symphony Hall a 100 euros la butaca, la cosa hauria canviat.

Aquest biaix cognitiu, però, no afecta a totes les persones per igual. Això va fer que s’orientessin diversos estudis a descobrir quin era el factor que feia a unes persones més vulnerables que altres a l’efecte marc. La conclusió va ser sorprenent, es tractava d’un efecte fisiològic més que d’un de psicològic, les persones que van mostrar-se més influïdes per l’enunciat presentaven una característica comuna la seu ADN: es podia observar una major activitat d’un gen encarregat de transportar la serotonina, un important neurotransmissor que afecta entre d’altres a l’amígdala cerebral, responsable juntament amb hipotàlem de gestionar les emocions. La conclusió és que les persones amb aquesta hiperactivitat es veuen mogudes a prendre decisions més impulsives i menys cerebrals.

Estem doncs indefensos davant d’aquest efecte? Certament, tenim eines per a minimitzar el seu pes…

La primera seria la de reformular l’enunciat del dilema, seguint la màxima que considera que un problema ben plantejat és un problema mig resolt. Un enfocament correcte ens pot portar a una decisió encertada.

Una altra seria la de prendre’ns el temps necessari per a reflexionar serenament, fugint de les decisions impulsives sobretot quan es tracta de decidir-nos en alguna cosa veritablement transcendent.

Finalment, també ens pot ajudar a assolir una bona decisió si adquirim una certa distància emocional que ens doni una visió més objectiva del problema. Una dada curiosa: la Universitat de Chicago va publicar els resultats d’un estudi que concloïa que analitzar un problema en un idioma diferent al matern conferia una visió més lliure d’aquest efecte marc.

Una conclusió a la que podem arribar és similar a la que hem obtingut en altres ocasions: conèixer els mecanismes ocults del nostre comportament ens apropa una mica més al seu control.


La realitat és una il·lusió de la teva percepció.
Canvia la percepció i canviaràs la realitat.
Rani Manicka

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s