La nostra percepció dels fets
està més deformada pel pes de les nostres emocions
que per la dèbil influència de les dades que posseïm.

John Verdon

Si ens pregunten com prenem les nostres decisions a la vida, segurament respondrem instintivament que des de la lògica. La veritat és que en la majoria de casos no és així. Si davant de totes les decisions que hem de prendre ens aturéssim a avaluar totes les possibilitats abans de decidir-nos, la feina resultaria ciclòpia i esgotadora. Això ja ho va aprendre prou bé la nostra espècie quan, fa centenars de milers d’anys, el fet de respondre en dècimes de segon a un estímul exterior podia significar la diferència entre viure o morir. D’aquesta manera vam aprendre que disposar d’unes dreceres i poder-les utilitzar a l’hora de respondre instintivament podia resultar-nos de gran utilitat… però això ens ha acabat generant algunes formes errònies d’interpretar la realitat, que coneixem actualment com a biaixos cognitius. Són molts i cadascú de nosaltres no els experimenta tots, però tots en tenim un bon grapat. Conèixer-los és la primera passa per a corregir-los.

Anem a donar un cop d’ull a alguns d’ells…

Biaix de confirmació. Ens porta a buscar informació externa que ens confirmi el que ja pensem. Llegim la premsa que potencia la nostra visió, mirem la televisió afí a les nostres idees i ens envoltem de gent que pensa com nosaltres. D’aquesta manera, quan trobem, per qualsevol de les vies, tesis contraries a la nostra visió tendim a descartar-les.

Biaix de projecció. Lligat al biaix de confirmació experimentem també un altre de no menys important: el biaix de projecció. Envoltats per persones i mitjans de comunicació que confirmen la nostra visió, creiem que la majoria de gent pensa com nosaltres.

Biaix d’arrossegament. Aquest biaix ens motiva a creure en una cosa perquè molta gent hi creu. Si tanta gent hi està d’acord serà així. No tothom estarà equivocat! Això va portar la humanitat a creure cegament que la Terra era plana o que el Sol girava al nostre voltant…

Biaix de l’emmarcat. Tenim una tendència irrefrenable a treure diferents conclusions d’una mateixa informació en funció de com ens ha estat presentada. No és un acte conscient ni volgut. És per això que hem de tenir clar que el llenguatge mai no és neutre i que, la manera en que descrivim o ens descriuen uns fets, porta inclosa tot d’informació oculta.

Biaix de descompte hiperbòlic. És aquest un biaix interessant i que es manifesta sovint en el nostre comportament habitual: Preferim una recompensa immediata encara que sigui menor, a una altra de major però a més llarg termini. La recompensa immediata sempre se’ns mostra més gratificant, encara que sigui molt inferior a la que obtindríem amb més paciència.

Biaix de correspondència. Judiquem situacions o persones per la nostra vivència personal d’elles en un moment determinat, sense tenir en compte les circumstàncies que les envolten. La persona pot trobar-se malament, estar vivint un mal dia, tenir circumstàncies personals que justifiquen la seva actitud, però nosaltres prendrem conclusions de la seva reacció i modificarem la nostra postura vers elles.

Biaix de l’efecte aureola. Com una extensió del biaix de correspondència, el biaix de l’efecte aureola ens porta a fer que la nostra percepció d’un aspecte positiu o negatiu d’una persona s’expandeixi a altres àrees de la seva personalitat: per exemple, si una persona és antipàtica la veurem com una persona poc confiable, si una persona és agradable i simpàtica la percebrem com una persona més eficient professionalment…

Biaix del risc compensat. Assumim més riscos quan tenim la percepció que la seguretat va pujant. Un bon exemple per aquest biaix el podem veure amb total claredat amb la conducció d’un automòbil. Fa uns anys hi havia molts comportaments de risc que posaven en perill la seguretat de conductors i passatgers. Avui la tecnologia ha aconseguit que aquells comportaments ja siguin segurs, però llavors els conductors han pujat el nivell de risc, posant novament la seva conducció al límit de la seguretat.

Biaix del compromís. Haver fet unes inversions anteriors en temps, diners o esforços en alguna causa ens sembla una justificació suficient per a fer-ne de noves, ja sigui per a recuperar la inversió feta o per donar-li sentit. Pot afectar a un jugador que creu que la seva sort canviarà i recuperarà tot el que ha perdut. Afecta a l’estudiant que a mitja carrera se n’adona que allò que estudia no l’omple, però que no ho deixa per no perdre el temps i els diners invertits, O també afecta a la persona que després d’haver pagat l’entrada a un cine o un teatre o haver comprat un llibre, descobreix que no li està agradant però no ho deixa a mitges per no tenir la sensació d’haver llençat els diners…

Biaix de la maledicció del coneixement. Les persones ben informades en un tema pateixen una maledicció que es manifesta tot sovint: experimenten dificultat per a posar-se a la pell de les persones que no tenen els seus coneixements. Això ha motivat l’afirmació que el més gran expert no és sovint el millor mestre.

Biaix de comprensió retrospectiva. És aquest un biaix experimentat per molta gent en algun moment de la vida, ja sigui en aspectes intranscendents com en grans moments: ens porta a veure fets que ja han passat com quelcom que era totalment previsible. Ja es veia a venir que passaria tal cosa! No entenc com no ho van veure a venir… Jo que no sóc un expert ho veig claríssim… A misses dites tot resulta d’allò més evident!

Biaix del resultat. Aquest biaix ens fa valorar les decisions que hem pres pel resultat que hem obtingut i no per la pròpia decisió. Posem pel cas, dos empresaris prenen una decisió arriscada i un s’arruïna i l’altre es torna milionari i forma un imperi. La decisió en tots dos casos és la mateixa, però en el primer cas, la persona serà vista com algú  temerari i somiatruites i en el segon cas com una persona innovadora i un exemple a seguir, malgrat que tots dos han actuat de manera similar.

Biaix d’il·lusió de veritat. Aquest biaix és un dels que tenen unes conseqüències més tòxiques per la nostra percepció correcte: una informació que ens és repetida multitud de vegades ens genera la sensació que és una veritat encara que sigui un complet engany. Avui més que mai, amb uns mitjans de comunicació poderosos, unes xarxes socials omnipresents, uns eslògans polítics reiteratius… estem constantment rebent imputs que no tenim temps de contrastar adequadament i aquells que són reiteradament repetits prenen l’aparença de realitat.

Biaix de disponibilitat. Tendim a buscar una explicació a allò que està passant a partir de la informació que tenim, sense buscar noves possibles explicacions. És un biaix molt lògic ja que sempre interpretem el món a partir de les dades que tenim d’ell, però no estaria malament que fóssim capaços d’explorar també noves visions.

Biaix del nedador olímpic. Ens condueix a la creença que podem aconseguir el cos d’un nedador olímpic (o d’un lluitador, o d’un culturista, o de qualsevol esportista d’elit…) si entrenéssim tant com ells, o que seriem persones tan atractives que altres si tinguéssim tanta cura del nostre cos com elles, sense tenir en compte la nostra predisposició natural. És aplicable també a les capacitats intel·lectuals.

Acabem de veure l’enunciat de 15 biaixos cognitius que tenen la facultat de transformar la nostra subjectiva apreciació del món. No són els únics i cadascun d’ells mereixeria un estudi individual, però relacionar-los en aquesta llista ens pot servir per a prendre consciència que existeixen i que amb un entrenament suficient podem ser capaços d’identificar-los i corregir-los. Segur que solament amb aquests breus enunciats hauràs identificat a moltes persones conegudes que els manifesten clarament… però el més important és que sapiguem trobar els nostres, aquells que ens estan afectant i que enterboleixen la nostra percepció. En quants d’ells som capaços de descobrir-nos?

El que veiem canvia el que sabem.
El que coneixem canvia el que veiem
.
Jean Piaget

2 thoughts on “Biaix cognitiu

  1. Jhon Verdon, et refereixes a l’escriptor de novel·la negra? Continguts cabdals que es poden introduir fins i tot a gèneres que semblen insubstancials. N’he llegit de molt bones,….gràcies pels teus escrits!!!!

    M'agrada

  2. Si. És una frase del Verdon novel·lista. He de reconèixer que no he llegit cap obra seva, però em vaig topar amb aquesta frase
    i em va semblar molt brillant! Molt aplicable a una història policíaca o a qualsevol aspecte de la nostra vida.
    Moltes gràcies per llegir i comentar!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s