Quan s’acaba un any sovint recordem les efemèrides d’aquell període, els avenços tecnològics que s’han produït, les grans catàstrofes que han tingut lloc, les vides que han nascut i aquelles que ens han deixat… i avui m’agradaria fer aquest exercici, però concentrant-me en un cas molt especial: la mort d’Opportunity.

Opportunity és un robot que va ser fabricat per la NASA amb el nom tècnic de Mars Exploration Rover – B i, com el seu propi nom indica, era un rover especialment dissenyat per a explorar Mart. Tot i que òpticament era una simple plataforma amb quatre rodes, un llarg cilindre, a mode de coll, s’alçava de la base i a la seva part superior el coronaven dues càmeres que li feien d’ulls. Això sumat als seus articulats braços li conferien un cert aire simpàtic, així és que tots els que el coneixien, els seus “amics” l’anomenaven Oppy. Els seus 174 quilos de pes estaven dissenyats per a moure’s lentament però de manera segura.

1024px-NASA_Mars_Rover

Després d’un llarg viatge de 7 mesos, va aterrar a Mart el 25 de gener del 2004. Ho va fer a uns 24 quilòmetres del seu objectiu i va aconseguir-ho després de rebotar 26 cops pel sòl marcià fins a caure en un petit cràter d’uns 20 metres de diàmetre, en ple Meridiani Planum, una gran esplanada que en temps llunyans havia estat coberta per aigua líquida, prop de l’equador del planeta. El seu paracaigudes i el seu escut protector van quedar a més de 400 metres d’on ara es trobava. Quan va posar-se en marxa i va demostrar que estava totalment operatiu va desfermar l’eufòria de tot el personal de la NASA, que havia patit per uns instants a causa de l’accidentada arribada.

Començava una activitat que havia de durar 90 sols, és a dir, uns tres mesos. L’Oppy, lentament però sense pausa, va iniciar les seves tasques. Les plaques solars que duia incorporades li garantien la recàrrega energètica necessària per a mostrar-se actiu.

La seva tasca va ser tan bona que des de la NASA van decidir allargar la seva activitat fins que els seus mecanismes aguantessin. Seria capaç de superar els freds extrems de l’hivern marcià? La pols d’aquell dur planeta arribaria a cobrir la seva placa solar i el deixaria sense forces per a continuar? El temps va demostrar que la determinació de l’Oppy era tan forta que va arribar el 2005 i continuava enviant els seus informes, i el 2006, i el 2007, i el 2008… i així successivament fins al juny del 2018, moment en que es va rebre la darrera comunicació.

Al llarg d’aquells anys, l’Oppy va enviar proves que evidenciaven que a Mart havia existit aigua líquida banyant la seva superfície, va prendre una espectacular col·lecció de magnífiques panoràmiques de paisatges marcians, amb el RAT (Rock Abrasion Tools), una eina d’abrasió de roques, va poder analitzar la composició d’una àmplia mostra de minerals, va obrir rases al sòl marcià per analitzar els elements que es trobaven al subsòl, va realitzar un perfil de la temperatura de l’atmosfera marciana… treballant incansablement al llarg de 14 anys. Per a dur a terme aquesta tasca va haver de viatjar per roques, baixar a l’interior de cràters, creuar lleres seques possiblement d’antics rius i superar pendents de grava de fins a 32 graus. I no va ser una tasca gens fàcil. Des de la gran distància que els separava, l’equip de la NASA va tenir que superar tots els problemes que es van anar presentant: pèrdua de la direcció d’algunes rodes, encallament a la sorra, problemes amb els escalfadors, pèrdues de memòria… i per sobre de tot, triar-li els millors camins a recórrer en cada moment.

Després d’aquest gran bagatge l’Oppy va recorre 45 quilòmetres, va enviar 217.594 fotografies i va allargar la seva esperança de vida unes 60 vegades amb els seus 5.111 sols viscuts a Mart.

El juny del 2018 una tempesta va agafar de ple al nostre amic. Les tempestes marcianes tenen poc a veure amb les terrestres: poden mantenir-se actives al llarg de mesos i, durant aquest temps la pols enlairada arriba a cobrir totalment el Sol. El robot ja havia aconseguit superar-ne alguna anteriorment, però aquesta era una poderosa tempesta que abraçava 18 milions de quilòmetres quadrats. El darrer missatge que Oppy va poder transmetre va ser el següent: la meva bateria està baixa i s’està fent fosc.

Després de superada la tempesta, els tècnics van enviar més de 800 missatges a l’espera de resposta, fins que el 13 de febrer de 2019 el van donar per definitivament perdut. Paradoxalment, el lloc on ha quedat aturat és el vall de la Perseverança, el lloc més apropiat pel tenaç explorador. La Doctora Tanya Harrison, una de les científiques de la missió va piular referint-se a aquell dia: Van haver-hi llàgrimes. Van haver-hi abraçades. Van haver-hi records i riures compartits. Mike Seibert, un dels enginyers, també va fer la seva piulada: Goodbye old friend (Adéu vell amic). I com no podia ser d’una altra manera, el cap del programa, John Callas, també va dir la seva: Encara que és una màquina, és difícil dir-li adéu, és esfereïdor. Aquests tendres comentaris van ser solament alguns dels que Twitter va recollir provinents de tot l’equip. Però això no va acabar aquí. La xarxa sencera va saltar, dedicant-li càlides paraules a l’estimat Oppy, la més repetida de les quals va ser: Descansa en pau.

Treballant a la superfície del Planeta Vermell queden la Curiosity, un sofisticat rover d’exploració i l’Insight que té com a missió estudiar l’estructura interna del planeta i està previst que arribin, en paral·lel, tres noves missions: la nord-americana Mars 2020, l’europea ExoMars i encara una tercera de xinesa, totes tres a la recerca d’indicis de vida. Mentre això passa, diuen que ja ha nascut la primera persona que trepitjarà Mart. Potser serà així, però el record del bo d’Oppy sempre restarà viu!  Et recordarem!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s