És fonamental que entenguem
per què ens comportem tal com ens comportem.
Richard Wisema

A la seva joventut Jeremy Howick patia una severa al·lèrgia als gats, la qual cosa li provocava efectes molestos: esternudava, li rajava el nas, li picava la gola, li costava dormir… així que va decidir anar al metge a l’espera que li donés un tractament per al seu mal. Després d’escoltar-lo detingudament el doctor li va prescriure una cosa insòlita: te de gingebre. Es va sentir una mica decebut, ja que esperava que li receptés algun fàrmac específic per a la seva patologia, però malgrat tot va decidir provar-ho: no tenia res a perdre! Després d’uns dies de prendre’s la infusió va observar, amb sorpresa, com els símptomes van anar remeten fins a desaparèixer totalment, Estava curat. Amb els anys, va saber que el te que havia pres havia fet en ell el que s’anomena efecte placebo i va decidir investigar aquest efecte per a esbrinar com funciona. Unes dècades després s’ha convertit en un reputat epidemiòleg que imparteix classes a la Universitat d’Oxford i tot un expert en la matèria. En un dels estudis que ha dut a terme ha constatat que el 97% dels metges britànics han prescrit algun cop placebos.

Abans de continuar, ens hem de respondre una pregunta: què són els placebos?

L’efecte placebo fa referència a les conseqüències de la ingesta, per part d’un pacient, d’una substància que creu que té la capacitat de curar-lo, sense saber que el suposat fàrmac no conté cap principi actiu específic per a la seva malaltia. L’esperança que diposita en ell, té efectes beneficiosos sobre el seu organisme i és capaç de curar la malaltia que pateix o millorar-ne els símptomes.

Actualment s’identifiquen dos tipus: els placebos purs i els impurs. Els purs són aquells tractaments a base de sucre o d’injeccions salines sense cap principi actiu, mentre que els impurs són aquells que, tot i contenir un principi actiu, aquest no està especialment indicat per a la dolència que presenta el pacient. Un exemple d’aquest darrer grup el trobem quan s’administren antibiòtics per atacar una grip, tot sabent que els antibiòtics són totalment ineficaços contra els virus, o quan es realitzen proves físiques totalment innecessàries. Les expectatives que se’ns generen davant d’un suposat tractament són prou poderoses com per induir al cervell a produir endorfines i dopamina, neurotransmissors responsables de fer-nos experimentar benestar i plaer. El secret rau en fer creure al cervell que el tractament ens curarà! Salvant les distàncies, és com aquelles pel·lícules o obres de teatre que venen precedides per una certa aura de ser molt divertides, la qual cosa motiva que, al primer gag mitjanament divertit, el públic esclati a riure..

La manera en que ens sentim
depèn en gran mesura
de com anticipem que ens sentirem.

Irving Kirsch

Malgrat que hi ha alguna referència molt antiga als placebos, en treballs mèdics és esmentat per primer cop al segle XVIII, però el concepte modern data de 1955 quan el doctor Henry H. Beecher va observar que una tercera part de pacients tenien una resposta positiva a un tractament basat en placebos.

Als anys ’80 el neurocientífic Jon Levine va donar un pas més: va administrar a 74 pacients en condicions de postoperatori, per a calmar el seu dolor, una dosi de morfina en uns casos i una substància etiquetada com a “altament analgèsica” en altres. Tots dos tractaments van obtenir un similar grau d’alleujament del dolor malgrat que el segon tractament només contenia una solució salina.

La mitjana de millores en els tractaments amb placebos, en general, és del 30%, és a dir, que 1 de cada 3 persones es beneficia dels seus efectes. S’ha observat fins un 50% de millora en els cassos de depressió, entre un 11 i un 50% en pacients amb esclerosis múltiple, un 40% en patologies de colon irritable i un 60% en tractaments de la migranya. També s’ha practicat en trastorns de la son, ansietat, tos, dolors, fatiga, picors, disfunció erèctil, menopausa…

La morfina és un tractament altament eficaç contra el dolor, com és sobradament conegut, però si el pacient no és conscient que se l’està prenent, posem pel cas que perquè l’està rebent per via intravenosa, el seu efecte es redueix un 50%: la meitat del seu efecte es produeix per la seva química i l’altre meitat pel nostre cervell.

L’efecte que causen els placebos sobre l’organisme ha creat molts mals de cap a la comunitat mèdica i encara no ha aconseguit comprendre amb tota la seva magnitud el fenomen que té al davant. Per exemple, uns pacients van prendre una mateixa pastilla de placebo pur amb la convicció que un era un estimulant i després un altre pensant que era un somnífer. Doncs bé, en el primer cas el pols se’ls va accelerar i se’ls va pujar la tensió arterial. Tot seguit, el segon tractament va tenir l’efecte contrari.

L’autosuggestió juga un paper tan important que fins i tot el color de les pastilles afecte la seva eficàcia. Una pastilla vermella estimula i una de blava relaxa, de la mateixa manera que prendre dues pastilles té millor resultat que prendre’n una i ingerir-ne una de grossa obté més bons resultats que prendre’n una de petita, encara que s’acabi ingerint la mateixa quantitat de principi actiu. Ah! i una injecció obté millors resultats que una pastilla. Desconcertant!

Com va dir en una ocasió l’oncòleg Robert Buckman, el placebo funciona per a un 30%-60% dels pacients, en gairebé totes les malalties, no té efectes secundaris, no et pots equivocar amb la dosi… ¿Hi ha cap medicament més flexible, efectiu, barat i segur que el placebo?

Una vegada més descobrim que, sorprenentment, el cervell ens mostra només petits fragments del seu complex laberint, amb extraordinaris secrets a cada racó. Arribarem a conèixer-los tots algun dia?

2 thoughts on “Efecte placebo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s