Arriba Nadal… altre cop
amb el seu vestit de llumetes
i la seva alegre aparença,
murmurant-nos a cau d’orella
que ens deixem endur
per les seves tradicions!

Un dels substrats essencials per a qualsevol cultura és la seva tradició, i aquesta està constituïda pel conjunt de coneixements, costums i creences d’una terra, transmesos de generació en generació. Així, per aconseguir la comprensió d’una tradició, ens és imprescindible girar la mirada enrere i contemplar els seus orígens i la seva evolució. I jo em pregunto: ¿hi ha una tradició més significativa, per una bona part del món, que la celebració del Nadal?

Són uns dies ben plens de tradicions, algunes de locals, d’altres de força globals, provinents de diversos orígens, sovint contradictoris, però que a la fi convergeixen en un tot únic i entranyable: llums de colors, regals, criatures màgiques que circulen lliurement per la Terra, cançons tradicionals, bons desitjos de pau i prosperitat, suculents àpats i deliciosos postres i llaminadures, guarniments coloristes i grans taules familiars…

Podríem parlar de tantes tradicions!! Avui, però, em concentraré en tres d’elles: l’arbre de Nadal, el pessebre i la nadala més famosa i universal de tots els temps: Santa Nit!

L’arbre de Nadal. Quan els primers cristians van començar a estendre’s per Europa van trobar-se amb unes tradicions locals ben arrelades. Una d’elles, estesa per tot el nord del continent era la celebració del naixement del déu del Sol i de la fertilitat, Frey. En una època de l’any on triomfaven les tenebres i la mort, com era l’hivern, el recordatori del naixement del Sol i, amb ell, el retorn a la fertilitat, era el pensament més reconfortant que podien evocar. Per fer-ho es valien d’un arbre de fulles perennes, que guarnien adequadament per tan solemne diada. Aquesta data era el solstici d’hivern, moment en que els cristians celebraven el naixement de Jesús. La coincidència va fer que, ràpidament, la festivitat cristiana es revestís del ritual pagà, unificant ambdues tradicions. Sense cap mena de dubte, l’arbre escollit va ser l’avet, un arbre considerat per les tradicions germàniques com un arbre màgic, ja que estava habitat per elfs, que s’amagaven dins del seu tronc. Ja en el segle VII els arbres van començar a ser decorats amb pomes i espelmes: les pomes eren el recordatori de la nostra naturalesa humana davant les temptacions –una referència clara a Adam i Eva– i les espelmes simbolitzaven la llum portada per Jesús al món, que amb la seva vinguda ens havia tret de la foscor. Amb els anys, aquestes pomes van transformar-se en vistoses boles de colors i les espelmes en brillants i coloristes cintes i altres guarniments. Per a la seva implantació de manera moderna ens hem de remetre a Alemanya el 1605, a Finlàndia el 1800 i a Anglaterra el 1829. A casa nostra va arribar tímidament a la dècada de 1960. Amb la seva arribada, van arribar també els regals al seu peu, portats amorosament per Santa Claus, Sant Nicolau, el Pare Noel o els Reis Mags, segons els països dels que parlem. Qui dubte, avui, que l’arbre de Nadal és un dels símbols més poderosos d’aquestes festes!

christmas-crib-figures-1060017_1920

El pessebre. A Europa totes les generacions actuals hem crescut amb la presència del pessebre en els nostres Nadals. Aquests pessebres tenen com a punt central el naixement, format per Maria i Josep amb el nen Jesús, sovint acompanyats del bou i la mula. Al voltant seu poden aparèixer multitud de figures per complementar l’escena: els pastors portant-li presents al recent nascut, els tres reis mags de camí al portal, els àngels anunciant als pastors la bona notícia, l’estel deturat sobre l’indret on es troba la feliç família… Podem considerar que això es representa així  des de sempre… però si ho féssim ens estaríem equivocant completament. Per remetre’ns a l’orígen d’aquesta tradició hem de marxar fins l’any 1223 a la modesta localitat de Greccio, a Itàlia. Allí trobem a Francesco d’Assís, que malalt i cansat es disposa a celebrar el que podria ser el seu darrer Nadal a la Terra i va pensar en fer-ho d’una manera molt especial. La idea va néixer, com acostumen a fer-ho moltes de les grans idees, de manera fortuïta. Un amic de Francesco, Joan Velita, posseïa un bosc a les muntanyes de Greccio i un dia li va mostrar al seu amic una gruta que es trobava en elles. A Francesco li va impressionar molt la seva bellesa i li va venir al cap una idea insòlita: mostraria, dins d’aquesta humil cova, l’escena del naixement de Jesús, descansant sobre una menjadora amb palla, envoltat per un bou i una mula. Li va demanar llavors al seu amic que l’ajudés a tenir-ho tot a punt per la nit de Nadal i així ho va fer. Quan a la nit del 24 de desembre, els fidels de la localitat van acostar-se al lloc que Francesco els havia indicat es van trobar una petita cova que acollia un pessebre amb fenc i amb la figureta d’un nen de fang reclinat sobre seu –feta pel mateix Francesco–, flanquejat per un bou i una mula de debò. Ell llavors va cantar l’Evangeli. La bella imatge que s’havia composat en aquells moments va commoure profundament a la gent que es va reunir en aquell indret. Era la primera vegada que s’escenificava el naixement de Jesús. Per cert, la tradició del bou i la mula envoltant a Jesús en el seu pessebre no hi consta en cap dels quatre evangelis canònics: prové d’un evangeli apòcrif! La idea va ser tan comentada i tan celebrada que va córrer ràpidament d’un racó a l’altre i va convertir-se ràpidament en una nova tradició renovadora. Fins aleshores la representació més comuna era la del Jesús de la creu i la tradició es concentrava en la seva mort i resurrecció. Amb aquesta nova tradició, la humanitat visualitzava a l’infant Jesús que obria els seus ulls a la vida amb humilitat i pobresa, com un nou exemple de com calia viure i estimar. Més tard, la comunitat franciscana va encarregar-se de difondre l’experiència per tot el món, convidant a la gent a fer els seus pessebres en mides reduïdes per a les seves llars. A Catalunya ja tenim referències d’un pessebre autòcton sobre l’any 1300! Havia nascut una altra tradició!!

Santa nit. La música ha acompanyat al llarg dels segles la nit de Nadal ja sigui amb música sacra o amb cançons populars fetes especialment per a l’ocasió i que es coneixen com a nadales. Una d’aquestes nadales, la més famosa i recordada de totes és Santa nit. Per anar fins al seu naixement ens hem de remuntar al Nadal de l’any 1818, enmig d’un fred hivern en plens Alps austríacs, a la localitat d’Oberndorf, concretament a l’església de Sant Nicolau. El seu sacerdot, Joseph Mohr, es disposava a afrontar la solemne missa de la nit de Nadal amb un greu problema: tenia espatllat el seu orgue i no tenia possibilitat de reparar-lo. Llavors va decidir fer una acció desesperada: acudir a Franz Xaver Gruber, el mestre del poble i organista, perquè l’ajudés. Mohr tenia escrit un poema des de feia temps, titulat Stille Nacht (Nit silenciosa), i li va demanar que li poses música a fi que pogués ser cantat a dues veus amb acompanyament de cor i guitarra. En poc més de dues hores, Gruber tenia a punt la cançó. No hi havia temps per més. Aquell 24 de desembre de 1818, a la Missa del Gall, aquesta composició va ser interpretada per primer cop per Mohr aportant la seva veu de tenor mentre s’acompanyava a la guitarra i Gruber aportant la seva veu de baix. Acabava de néixer Stille Nacht, Heilige Nacht , coneguda com a Santa Nit, Noche de paz, Silent Night… S’atribueix la seva ràpida expansió a unes famílies ambulants tiroleses que cantaven per fires i que van incloure aquesta cançó en el seu repertori. Passats dos segles des d’aquella màgica nit, la cançó ha estat traduïda a més de 300 idiomes, va ser declarada patrimoni cultural de la humanitat el 2011 i ha estat interpretada pels cantants i els estils més diversos. Sense cap mena de dubte la versió de Bing Crosby ha estat la més popular de totes mantenint-se encara com el tercer single més venut de la història.

Uns elements ornamentals, una cançó… són petites pinzellades que composen el fresc d’una de les festes més carregada de simbologies, continguts i sentiments.

4 thoughts on “Nadal, història i tradició

  1. Sempre gratifica recordar que darrera del consumisme és troben històries senzilles que el pas dels anys ha fet grans. Moltes gràcies per les teves paraules!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s