Eric Arthur Blair va ser un periodista i escriptor anglès que, a través de la seva esmolada ploma, va escriure sobre la societat humana i les seves misèries. Segurament el seu nom no et digui gran cosa, però si et digués que el seu pseudònim era George Orwell segurament sabries de qui et parlo. Després d’haver viscut en primera persona la Guerra Civil espanyola va escriure Homenatge a Catalunya (1938) on relatava la seva experiència personal en aquella guerra  i uns anys després va publicar La revolta dels animals (1945), una paràbola sobre uns animals que expulsen als humans de la granja i creen la seva pròpia forma de govern. No va ser fins al 1948 que va donar vida a l’obra de la qual vull parlar avui: 1984.

1984 és una novel·la que ens narra un futur distòpic que té lloc precisament a l’any 1984. Perquè aquest any i no qualsevol altre? En aquest cas és un fet totalment fortuït: és fruït de l’intercanvi dels dos darrers dígits de l’any en que va ser escrita. Així de senzill!

L’obra ens situa en una societat que ens dóna molt per pensar i que ens recorda –potser massa– el món on vivim. L’estat omnipresent del que ens parla Orwell inculca en els seus ciutadans el conformisme més absolut en relació al total control que aquest exerceix sobre tots els ciutadans, control que arriba fins a límits extrems. La imatge del líder anomenat el Gran Germà que ho veu i ho controla tot, és molt més que una simple metàfora.

En aquest asfixiant món, l’Estat ha creat una poderosa eina per aconseguir els seus objectius: l’anomenada novaparla. No hi ha manera més poderosa per a manipular la ment de la població que pervertir el llenguatge, eliminant certes paraules o canviant-les de sentit. D’aquesta manera van crear el Ministeri de l’Amor que era l’encarregat d’infringir els càstigs i les tortures, el Ministeri de la Pau que tenia cura que la guerra mai no es deturés, el Ministeri de l’Abundància que era el responsable que una àmplia majoria de la població visqués sempre als límits de la subsistència o el Ministeri de la Veritat que era el responsable de reescriure la història perquè s’ajustés a allò que li interessava a l’estat.

Podem llegir a 1984 un fragment en el que se’ns descriuen els eslògans que podien llegir-se a la façana blanca d’un edifici governamental: La guerra és la pau. La llibertat és l’esclavatge. La ignorància és la força.

El pensament corromp el llenguatge
i el llenguatge també pot corrompre el pensament.
George Orwell

Et resulta familiar aquesta pràctica? ¿Com ens pot venir de nou aquest concepte en una societat on regna la mentida sota el nom de postveritat?, on una bona part dels polítics, de les xarxes socials, de la premsa… menteixen diàriament reescrivint  la realitat a la seva conveniència, utilitzant qualificatius volgudament manipuladors per a inculcar en la ment del lector una imatge esbiaixada d’aquesta realitat, on el ciutadà llegeix aquella premsa, escolta aquella ràdio i mira aquella televisió que parlen de la realitat que ell vol escoltar i no de l’autèntica realitat… En alguns casos s’arriba a prohibir l’ús de certes paraules que poden arribar a descriure una realitat que es vol amagar com és el cas del govern espanyol, que a través de la Junta Electoral, va prohibir a la ràdio i televisió catalana de fer servir termes com presos polítics quan parlés dels presos polítics o fer servir el terme exiliats quan parlés dels exiliats. Eliminant les paraules es pretén eliminar la cosa.

Cadascú mira els esdeveniments des de la seva cantonada,
amb el rostre girat cap a la paret
per no veure el que no vol.

Matilde Asensi

Orwell va descriure la Policia del Pensament, una organització que perseguia els crims de parla i els crims de pensa. Els habitants d’aquest opressiu món són escoltats per dispositius ocults per a esbrinar quines són les seves converses més íntimes, quins els seus pensaments més ocults. ¿Tenim algun dubte que, en el nostre idíl·lic món, no ens estan monitoritzant les nostres xarxes socials, interceptant atzarosament els nostres correus o realitzant escoltes telefòniques sense cap ordre judicial? Possiblement, totes aquestes vulneracions dels nostres drets civils més elementals van produir-se inicialment sota el pretext de la sacrosanta lluita antiterrorista o contra el maleït comunisme, però això només va servir per a obrir les portes de manera generalitzada a una pràctica que vulnera els drets humans, principalment el descrit a l’article 12 que diu: Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d’atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs. Llàstima que, des de fa tants anys, la Declaració Universal dels Drets Humans no sigui més que paper mullat, tot i ser el document més traduït del món.

En temps d’engany universal,
dir la veritat és un acte revolucionari.

George Orwell

Novament m’he de remetre al bo de Neo enfrontant-se a la disjuntiva de continuar vivint en el seu món de falsedat o sortir de Matrix i enfrontar-se a la realitat, per dura que aquesta sigui. I com ell, nosaltres també hem de preguntar-nos: estem disposats a enfrontar-nos a la realitat?

Unes sàvies paraules del gran Noam Chomsky il·lustren la manipulació a la que estem subjectes:

Qui són els guardians de la història?
Els historiadors, naturalment. Les classes educades, en general.
Part de la seva feina és la de conformar la nostra visió del passat
de manera que sostingui els interessos del poder present.
Si no ho fan així, probablement seran marginats d’una manera o altra.

Així, el Ministeri de la Veritat sempre té feina i nosaltres, pobres habitants d’aquest manipulat món, estem sempre davant la disjuntiva d’escollir la píndola blava que ens permetrà continuar vivint en l’ignorància o triar la vermella i despertar a la realitat. Però alerta: si arribem a veure la realitat amb els nostres propis ulls ja mai més no podrem tornar enrere!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s