No sobreviu l’espècie més forta,
ni la més intel·ligent,
sinó aquella que respon millor al canvi.
Charles Darwin

A l’any 1955 la psicòloga Emmy Werner va iniciar, a la hawaiana illa de Kauai, un estudi sobre la seva població de nens i nenes, que en aquells moments eren uns 700. La realitat de l’entorn on vivien els infants kauaians era d’allò més desfavorable: pobresa, malalties mentals, alcoholisme, desatenció, desestructuració familiar… L’estudi volia demostrar que aquelles criatures, criades en un entorn com aquell acabarien, a la seva edat adulta, presentant conductes agressives i patologies de diferents tipus i així va quedar demostrat… excepte per un 30% de la mostra, que contra tot pronòstic presentaven un desenvolupament completament equilibrat. La doctora va anomenar a aquest grup de persones “els resistents” (Resilient). Què tenien aquestes persones en comú? La resposta és molt clara: totes havien tingut, al llarg de la seva evolució, una persona de suport que les acceptava incondicionalment i sempre podien comptar amb ella.

Malgrat aquest estudi, no va ser fins a l’any 2001 que el psiquiatre, neuròleg, psicoanalista i etòleg Boris Cyrulnik va donar a conèixer al gran públic el terme de resiliència, en el seu llibre Els aneguets lletjos.

La resiliència, segons és entesa actualment, fa referència a la capacitat que tenim les persones per afrontar situacions negatives, de reaccionar positivament malgrat les dificultats i fins i tot de sortir enfortides. Hem de tenir en compte, però, que aquesta capacitat no ens ve donada de manera innata, sinó que hem d’adquirir-la.

La glòria més gran no està en no caure mai,
sinó en aixecar-nos cada vegada que caiem.
Confuci

Els psicòlegs han marcat quines són les principals estratègies per esdevenir persones resilients. A continuació en relaciono algunes:

  1. Mirar la vida amb positivitat: els reptes que ens dona la vida cada dia, són oportunitats per a créixer i millorar.
  2. Desenvolupar un bon autoconeixement i una ben fonamentada autoestima: només així ens acceptarem, ens estimarem i confiarem en les nostres capacitats.
  3. Envoltar-nos de gent positiva amb qui poder establir relacions d’enfortiment mutu. La gent tòxica mai no ens ajudarà a créixer.
  4. Viure instal·lats en el present sense deixar que les lloses de l’ahir o les incerteses del demà ens allunyin de l’avui i de l’ara.
  5. Aprendre a resoldre els problemes, sempre que es pugui, a través d’habilitats comunicatives, sobretot l’assertivitat, que ens permet defensar els nostres drets, sense deixar-nos manipular ni manipular als altres.
  6. Desenvolupar un grau alt d’empatia: només si aprenem a posar-nos en la pell d’una altra persona serem capaços d’entendre el seu punt de vista.
  7. Veure’ns com a persones capaces de transformar la nostra realitat: si nosaltres portem el timó de les nostres vides el que acabi passant tindrà molt a veure amb el que haurem triat.
  8. Mirar la vida objectivament, però amb una visió optimista.
  9. Afrontar l’adversitat, la frustració i les incerteses, sempre que sigui possible, amb humor: això positivarà la situació, relativitzarà el que ens estigui passant i ens allunyarà del focus de tensió.
  10. Ser flexibles davant dels canvis. La vida és un entorn sempre en constant canvi i nosaltres hem de saber adaptar-nos a ella de manera natural.

El sociòleg Stefan Vanistendael va dissenyar la caseta de la resiliència, que no és altra cosa que d’un model simbòlic d’edifici que alcem quan construïm la nostra pròpia resiliència.

El sòl d’aquest edifici, el lloc on ens proposem edificar, està constituït sobre les nostres necessitats bàsiques: l’alimentació, la salut, la sexualitat i la resta de necessitats elementals. Sense tenir aquestes necessitats ben cobertes mai no podrem construir un edifici sòlid.

Naturalment, començarem a edificar sobre uns bons fonaments i l’edifici de la resiliència es recolza en el nostre entorn: la família, els amics, els veïns, la comunitat… Una bona xarxa relacional serà el material més poderós i resistent sobre el que fer créixer la nostra construcció.

Un cop establerts els fonaments, podrem començar a treballar la planta baixa. Estarà formada per la nostra capacitat de donar-li sentit a la vida, de trobar resposta als seus aspectes més essencials i de fixar els nostres propis objectius i metes. Si no superem satisfactòriament aquest nivell estarem molt llastrats a l’hora de continuar.

Després anirem a pel primer pis. Aquest estarà format per tres habitacions: la de l’empoderament i l’autoestima, que ens donarà les eines necessàries per afrontar qualsevol repte; les habilitats socials que ens ajudaran a relacionar-nos correctament amb el món; i en la darrera habitació una de les eines més poderoses que podem desenvolupar per a afrontar la vida amb optimisme: el sentit de l’humor.

La nostra casa podria semblar ja acabada, però no renunciarem a tenir un altell. En ell guardarem els nostres tresors més preuats: la nostra capacitat per obrir-nos a noves experiències, la predisposició per aprendre noves coses i per compartir-les, la nostra capacitat reflexiva i de ser assertius amb la gent que ens envolta…

Finalment, disposarem d’una xemeneia per on, en lloc de llençar al món residus tòxics i contaminants, estarem escampant afecte, empatia, respecte, amor… omplint l’entorn del resultat del nostre edifici resilient.

Una casa, com una persona resilient, no té una estructura rígida. Ha estat construïda, té la seva història, i necessita rebre cures i fer les reparacions i millores pertinents. Les diferents habitacions es comuniquen amb escales i portes, el que significa que els diferents elements que promouen la resiliència estan entreteixits.
Stefan Vanistendael

Tenim molt a reflexionar sobre els ensenyaments que ens aporta la resiliència, però a mi m’agradaria acabar amb una senzillíssima frase de Robert Frost:  

Puc resumir el que he aprés de la vida en dues paraules:
Continua endavant!

3 thoughts on “Sobre la resiliència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s