La pitjor forma d’injustícia
és la justícia simulada.
Plató

Al llibre Jo acuso, la defensa en judicis polítics, l’advocat i polític català Benet Salellas ha escrit:

L’estat no pot portar a terme judicis polítics sense infringir drets fonamentals. És impossible. Cal ser conscients que pel manteniment de determinats privilegis i condicions l’estat pot arribar a anar més enllà, dins de la legalitat establerta, amb els judicis polítics com a guerra bruta. (…) Lluitar per transformar l’ordre social sempre comporta riscos i cal assumir-los, afrontant els judicis des de la dignitat plena, des de la consciència política que qui participa en la lluita política contra l’estat és culpable. No pas culpable dels càrrecs i delictes de l’escrit de l’acusació sinó d’haver viscut i d’haver pres partit.

Els estats sovint tenen l’obscura temptació de perseguir la dissidència política i per fer-ho, alguns, no dubten en utilitzar tot el seu poder per a doblegar aquesta dissidència, arribant fins i tot a empresonar a qui s’alça contra el seu poder. Llavors apareixen les figures dels presos polítics i de les preses polítiques… però a les democràcies occidentals causa molt de rubor reconèixer la seva existència i per tant es nega rotundament la seva existència, fent estranys jocs de paraules. No són presos polítics, són polítics presos… diuen.

Aquests governs obliden, però, una màxima que ens va deixar l’escriptor i polític francès Montesquieu:

Una injustícia feta a l’individu
és una amenaça a tota la societat.

És en aquests casos en els que la defensa dels acusats ha d’esdevenir una acusació a l’estat.

Com molt bé explica l’advocat suïs Olivier Peter en el pròleg del llibre Jo acuso, quan el poder crida a una persona a l’estrada per jutjar les seves idees, s’arrisca a que l’acusat accepti l’enfrontament. Que digui alt i fort que no es penedeix de res, que allò pel què se l’acusa està disposat a tornar-ho a fer tantes vegades com sigui necessari i llavors la tasca de la defensa és denunciar la mentida de l’estat, desvetllar la naturalesa política de l’acusació i demostrar que allò que ell anomena justícia no és res més que autoritarisme disfressat. És en aquest moment quan el cap i el puny de l’acusat s’alcen , quan el jutja rep una dignitat inesperada, quan els crits del carrer esdevenen suficientment forts per travessar el plexiglàs de les sales d’audiència. És llavors que el procés de l’estat contra els seus enemics es transforma en un procés de l’estat a sí mateix i quan el poder se n’adona llavors, sovint, ja és massa tard. Ja ha perdut.

A Catalunya, l’equip de govern de la Generalitat, tots ells càrrecs electes democràticament per sufragi universal, han estat empresonats per l’estat espanyol o obligats a exiliar-se. El seu delicte: haver convocat un referèndum per a copsar si el poble de Catalunya és o no partidari de la independència. El referèndum el  van dur a terme no solament amb el suport de més de 2 milions de catalans i catalanes independentistes, sinó amb el d’un 80% de la població que creu fermament en el dret a opinar, ja sigui per dir si o per dir no. És el que s’anomena el dret a l’autodeterminació dels pobles, dret recollit ja des de la Declaració Universal de Drets Humans.

L’Estat, en el seu afany per lluitar contra aquestes idees,  va caure en la repugnant temptació de fer ús del control que té del poder judicial, per a convertir un conflicte polític en un cas judicial. El cas, però, és que convocar un referèndum no és un delicte a l’Estat Espanyol ni a cap estat que s’anomeni democràtic. De la mateixa manera, tampoc és delicte cercar la independència d’un poble i intentar dur-la a terme per vies totalment pacífiques, com és el cas de les persones que tenen la legitima aspiració de crear la República Catalana, així que l’Estat, fent ús dels seus tentacles als tribunals i amb un total control dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat va optar per les vies repressives abans de la celebració del referèndum: va enviar un exercit policial per a intimidar a la població catalana, va inundacar el Parlament de recursos i requeriments, va fer tancar webs informatives, va intervenir la Generalitat, va realitzar registres de locals, va vulnerar la privacitat del correu, va dur a terme diverses detencions i retencions, va intentar localitzar les urnes i les paperetes que havien de servir per a realitzar la votació, va impedir que s’enviessin les dades per a la votació… però al darrera hi havia un poble que volia votar. Així, per cada web que es tancava, n’apareixien deu de noves, cada escorcoll provocava una mobilització espontània a les portes del centre escorcollant, amb desenes de milers de persones defensant-la pacíficament, fent sentir la seva veu… i el dia 1 d’Octubre de 2017 vam votar. L’Estat va llençar a la seva policia, vinguda des d’Espanya, perquè reprimís la votació al preu que fos i aquesta va mostrar una violència totalment injustificada contra una pacífica població que estàvem votant, no vista des dels llunyans anys de la dictadura franquista. Malgrat tot, la gent, fent ús d’una gran determinació, vam defensar les urnes i els col·legis electorals pacíficament, amb els nostres propis cossos.

El resultat: entre 800 i 1000 ferits de distintes consideracions entre la població civil i un referèndum que, malgrat tot, va dur-se a terme amb el resultat següent:

Amb una participació del 43% de la població, un 90,18% va votar a favor, 2.044.038 persones van deixar constància que volien l’establiment de la República Catalana.

Això va enfurismar al Govern de Madrid, que va iniciar una llarga llista d’imputacions i detencions: polítics electes catalans, els principals dirigents d’associacions cíviques i socials absolutament pacífiques, periodistes, cantants, còmics… una autèntica bogeria que només pretenia escapçar l’independentisme i fer desistir al poble de la seva justa aspiració… però no ho van aconseguir! El poble català, reorganitzat, continuem unit, alegre i combatiu. L’estat no ha aconseguit doblegar-nos, ni intimidar-nos, ni ha aconseguit tampoc cap brot de violència ciutadana.

Els nostres líders han passat més d’un any en presó preventiva i ara s’inicia el seu judici, judici que serà en realitat un judici a la democràcia espanyola.

Com ha escrit un dels empresonats, Raül Romeva, en el seu llibre Esperança i llibertat, no estem davant d’un judici just. Sabem que l’estat ja ens ha imposat una condemna molt abans que els jutges dictin sentència. La nostra presó provisional injustificada ho posa de manifest. Igualment fiscals i jutges saben, com nosaltres, que quan aquestes acusacions arribin al tribunal de drets humans guanyarem. La perversió del seu raonament, però, és fàcil d’endevinar. Quan des d’Estrasburg els esmenin, que serà d’aquí a uns quants anys, nosaltres ja haurem passat un temps considerable a la presó. Haurem rebut un bon escarment, haurem patit la revenja que suposa tot aquest procés pretès com a judicial, però el judici no té res a veure amb la justícia, no encarem la defensa com un gest legal sinó moral. El judici només és la prolongació de la demanda pacífica i democràtica que hem mantingut però per altres mitjans.

Escoltem altres veus captives…

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, ha dit en un tuit des de la presó: més serenor, confiança i coratge que mai. Ens han dit tants cops que no podíem que ara ja sabem que ho podem tot. I ha recordat també que Sèneca li va dir a Neró: “el teu poder radica en la meva por, i si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder”. I nosaltres ja hem perdut la por!

Jordi Sánchez, pres en la seva condició de president de l’Assemblea Nacional Catalana, va escriure també en un tuit, des de la presó: Paradoxalment, la política espanyola depèn del procés independentista. O encenen la foguera de Torquemada o resolen el conflicte civil amb Catalunya per l’exercici del dret a l’autodeterminació.

La veu de Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya i també a la presó, s’ha deixat sentir en declaracions al diari italià Il Messaggero: No és un judici únicament contra l’independentisme, sinó contra la llibertat d’expressió i ideològica. És un procés contra la dissidència política.

Oriol Junqueres, vicepresident del Govern de la Generalitat ha declarat en el propi judici: Res del que hem fet és delicte. Res. Absolutament res. Votar en un referèndum no és delicte, treballar per la independència de Catalunya de forma pacífica no és delicte. Res del que hem fet és delicte”.

En unes declaracions del President de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont ha dit: Avui assistim a un judici que mai no hauria d’haver-se produït. Fins avui l’Estat ha tingut l’oportunitat d’evitar-ho. Malgrat tot hem entrat en una nova fase en la que, al llarg del judici, anem a poder desemmascarar la construcció artificial de la causa política. A partir d’avui el sistema judicial espanyol se sotmet a un test i considerant que en una democràcia, en un estat de dret , el sistema judicial és un dels pilars fonamentals , això és per tant també un test d’estrés per a la democràcia espanyola. Avui hem vist persones honorables, innocents, demòcrates, gent que ha actuat sota el mandat del Parlament , asseguts a la bancada dels acusats com criminals. Criminals per delictes que no s’han produït, per delictes dels que no hi ha cap prova, per delictes que provenen de la construcció fantasiosa de caràcter polític com ho demostra que la única acusació particular sigui del partit d’ultradreta franquista Vox. Espero que al final del llarg d’aquest procés s’aprofiti l’oportunitat que encara té l’Estat Espanyol d’emetre la sentència justa , que és l’absolució.

Podem acabar amb una significativa frase de Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural, publicada a través del seu perfil a Twitter:

En aquest judici no només jutgen a 12 homes i dones de pau, ens jutgen als més de 2 milions de persones que vam defensar les urnes l’1 d’Octubre! I a aquesta majoria del 80% d’aquest país que diu NO a la repressió i que vol exercir l’autodeterminació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s