Interconnectats

Les coses estan unides per llaços invisibles:
no es pot arrancar una flor sense molestar a una estrella.

Galileo Galilei

El batre suau de les ales d’una papallona pot provocar un huracà a una altra part del món... Amb aquesta potent i poètica frase se’ns recorda que les petites accions poden ajudar a que es produeixin grans canvis. Parlo de l’anomenat Efecte Papallona o Teoria del Caos.

La teoria va ser formulada pel meteoròleg nord-americà Edward Norton Lorenz després d’haver estat treballant en ella al llarg de 10 anys. Va presentar al món la seva teoria l’any 1973 però va ser al 1963 quan aquesta va començar a prendre forma. Tot va començar –com acostuma a passar en moltes ocasions– de manera fortuïta. Estava duent a terme una investigació sobre previsions climatològiques per mitjà d’unes complexes equacions per a les que, sortosament per a ell, disposava d’un ordinador per a resoldre-les. Mentre es preparava un cafè va deixar l’ordinador treballant en els pronòstics dels dos primers mesos. Quan va observar els resultats dels càlculs, va quedar sorprès: els resultats que li apareixien no s’assemblaven gens als esperats i que havia obtingut en uns primers càlculs. Què podia haver passat? No va trigar gaire a veure on estava l’errada. Per a simplificar la tasca i perquè la impressora no admetia més de tres decimals va arrodonir totes les xifres a només tres decimals enlloc dels 6 amb els que havia fet les primeres operacions. Aquesta va ser l’experiència que li va obrir els ulls a una realitat que fins aleshores no s’havia qüestionat: variacions mínimes, aparentment insignificants, poden produir grans canvis.

Un exemple científic que ha assolit molta popularitat és l’experiment del doble pèndul. Posem un pèndul en moviment i la seva trajectòria serà constant i previsible, però si al seu extrem li acoblem un segon pèndul els seus moviments esdevenen impredictibles i caòtics.

Hi ha moltíssims exemples que podem esmentar aquí com el petit soroll que pot provocar un gran allau de neu, l’insignificant burilla de cigarreta capaç de prendre foc a tot un bosc, casualitats inesperades que es produeixen fortuïtament i que acaben canviant la nostra vida, el propi efecte dòmino en el que la caiguda d’una fitxa provoca la caiguda en cadena de totes les altres… potser l’exemple més senzill però també més il·lustratiu que he llegit és el que ens presenta un embús de tràfic com un autèntic efecte papallona: un conjunt de petites circumstàncies –en la majoria de casos sense cap importància en elles mateixes– que provoquen un resultat caòtic global.

Ves en compte amb les petites coses.
La seva absència o la seva presència ho poden canviar tot.
Han Shan

Koffi Annan, secretari general de la ONU, el 2006 va pronunciar un discurs en rebre el premi Nobel de la Pau i va dedicar unes paraules a l’Efecte Papallona:

“Un argument d’esperança rau en l’anomenat efecte papallona. És una derivació de la física quàntica que ens ensenya que tot té a veure amb tot i tots estem inter-retro-dependents. Per això cada individu és un esglaó de la immensa corrent d’energia i de vida i importa molt. (…)  Petites modificacions poden ocasionar grans canvis. Llavors es diu: “Si una papallona bat les ales a Hong Kong, pot provocar una tempesta a Nova York”. O com en un estadi de futbol basta que alguns comencin a fer l’onada perquè de sobte tot l’estadi es contamini i es formi una onada incommensurable. És l’efecte papallona: un petit gest que pot ocasionar grans transformacions”.

El seu testimoni és una mostra de com aquest efecte adquireix ràpidament una dimensió social, sovint de conseqüències imprevistes.

I què podem aprendre de constatar que les coses petites poden ocasionar grans canvis? Doncs molt fàcil: ni més ni menys que podem prendre consciència que totes les persones tenim el poder de transformar el món, amb els petits detalls de cada dia.

De vegades sentim que el que fem és tan sols una gota al mar,
però el mar seria menys si li faltés una gota.
Teresa de Calcuta

Un aiguat comença amb unes miserables i solitàries gotes fins que esdevé una de les forces més poderoses i productives de la natura. Allò que fem cadascú de nosaltres per la sostenibilitat del planeta, per millorar la justícia social, per tenir gestos solidaris, per la igualtat i la equitat, per deixar el món una mica millor de com l’hem trobat… són com còdols llençats en el llac de la vida, rebotant una vegada i altre sobre la seva superfície, creant multitud d’ones que apareixen, aparentment, del no res perquè, com va dir Gandhi, “el futur depèn del que facis avui”.

Per acabar, no hi ha res més oportú que recordar a un peculiar superheroi ecològic, que va destinar la seva sacrificada vida a conscienciar-nos de la necessitat del reciclatge. Naturalment, parlo del Capità Enciam, el personatge creat a TV3 el 1992 i que va ser una de les primeres pedres en educació ambiental al nostre país. Quedem-nos, doncs, amb el seu contundent lema:

“Els petits canvis són poderosos”.