La intel·ligència emocional

La vida és una comèdia per a aquells que pensen
i una tragèdia per a aquells que senten.
Horace Walpole

Els essers humans som fruit d’una llarga evolució de molts i molts segles. Al començament, quan la nostra humanitat no era ni tan sols un projecte remot, aquelles bestioles que érem en teníem prou amb un tronc encefàlic que tingués el control de les nostres funcions vitals bàsiques; no solament les biològiques com el respirar o la gestió dels processos metabòlics, sinó també els instints més elementals: si captem la presència d’un perill ens resulta molt útil que, per ordre del cervell, generem una bona descàrrega d’adrenalina que ens permeti fugir de manera més eficient així com també ens és de gran ajut la segregació d’endorfines que l’organisme ens subministra per a pal·liar qualsevol dolor. Però d’aquell cervell primitiu va anar emergent un neocòrtex, que no era altra cosa que un segon cervell racional que havia de treballar en paral·lel amb el cervell emocional . La nostra racionalitat naixia en directa competició amb els nostres sentiments.

En un sentit molt real podem dir que tenim dues ments,
una que pensa i una altra que sent.
Daniel Goleman

Fruit d’aquests dos cervells , s’ha pogut observar l’acció de dues intel·ligències: la racional i l’anomenada intel·ligència emocional.  Com va definir Daniel Goleman,  la intel·ligència emocional és la capacitat de conèixer els nostres sentiments i els dels altres, motivar-nos i gestionar les emocions en nosaltres mateixos i en les nostres relacions. L’èxit a la vida s’ha considerat que depèn en un 20% de la nostra intel·ligència racional i en l’altre 80% restant de la intel·ligència emocional.  Això es pot observar ràpidament veien el triomf de les persones en els camps més diversos de la vida. Per exemple, una persona amb un alt coeficient intel·lectual i amb una bona preparació acadèmica no tenia de cap manera garantit el seu èxit professional: la seva intel·ligència emocional  tenia reservat un paper de gran importància en aquesta tasca. Ràpidament  a les ofertes de treball de les empreses van començar a aparèixer conceptes que fins aleshores no havien estat avaluats: iniciativa, lideratge, orientació a objectius, dinamisme, perseverança, adaptabilitat… De fet, s’ha considerat que un 70% de les decisions que pren un directiu tenen a veure amb les emocions!

És molt important entendre que la intel·ligència emocional
no és l’oposat a la intel·ligència,
no és el triomf del cor sobre el cap,
és la intersecció d’ambdues.
David Caruso

Aquesta intel·ligència descansa sobre cinc pilars:
L’autoconsciència, és a dir, la capacitat de reconèixer i entendre les pròpies emocions així com les nostres fortaleses i limitacions.
L’autoregulació, que ens portarà a saber gestionar les emocions, mantenir-nos fidels als nostres principis i poder-nos adaptar als canvis.
La motivació, que ens possibilitarà que a la vida en podem orientar a la consecució d’objectius amb compromís, optimisme i iniciativa, sense caure en el desig de cercar recompenses immediates.
L’empatia, una poderosa eina que ens permet comprendre als altres i poder entendre les seves motivacions i
Les habilitats socials, que ens ajudaran en la resolució de conflictes, en el treball en equip, en les habilitats comunicatives, en les de lideratge…

I com transportar això a la nostra vida quotidiana? En una ocasió vaig escoltar un concepte molt revelador de com havíem de desenvolupar aquesta intel·ligència emocional a la pràctica. L’enunciat era ben fàcil: havíem d’aprendre a comunicar-nos expressant emocions i no a expressar-nos des de l’emoció. Era un simple matís, però d’una gran importància. Per exemple, sentim que una persona ha traït la nostra confiança i això ens dol. Podem callar-ho i conservar-ho dins nostre com un verí que anirà fent-se més i més tòxic, sobretot si el que motiva aquesta sensació va repetint-se una vegada i altra. Podem expressar-nos des de l’emoció, visceralment, posem pel cas amb una frase del tipus: ets un traïdor i no confiaré més en tu, amb la qual cosa només aconseguirem crear una barrera pràcticament infranquejable entre tots dos. O bé podem expressar les nostres emocions: has actuat de tal manera i això m’ha fet sentir malament. Amb aquesta darrera opció deixem clar què és el que ens ha afectat, quina emoció ens ha generat i li donem la possibilitat a l’altre de rectificar o argumentar la seva actuació… potser tenia raons de pes per haver actuat d’aquella manera! Això es pot resumir fàcilment concloent que ens hem expressat des del jo sento i no des del tu ets.

És sorprenent com una vegada que la ment està lliure de la contaminació emocional,
la lògica i la claredat emergeixen.
Clyde de Souza

Els psicòlegs ens donen, a més, algunes pistes que ens poden ajudar en el camí per a equilibrar la ment i el cor. A continuació te’n comparteixo una mostra:

Les emocions negatives apareixeran inevitablement –ràbia, tristesa, por, inseguretat… –. No és dolent sentir-les, el que cal evitar és que es quedin atrapades dins nostre: les hem de deixar fluir. Sobreposar-nos al fracàs i aprendre d’ell, vèncer la frustració, superar la por al canvi i a allò desconegut…

Davant de qualsevol problema ens hem de centrar en la seva solució i no en el propi problema. Pensar obsessivament tinc aquest problema, tinc aquest problema… ens conduirà a un bucle sense sortida, però si pensem en les possibles solucions estem positivant el problema. Si té solució, per què preocupar-se? i si no té solució per què preocupar-se?

Finalment un consell senzill i alhora d’una gran profunditat: no hem de deixar mai la nostra felicitat en mans d’una altra persona. Com cantava La Trinca en una antiga cançó, si no saps ser feliç ningú pot ensenyar-te!

Com a essers humans, tots volem ser feliços i trobar-nos lliures de qualsevol desgràcia, tots hem aprés que la clau de la felicitat rau en la pau interna. Els majors obstacles per assolir aquesta pau interna són les emocions pertorbadores com l’odi, l’afecció, la por i la suspicàcia, mentre que l’amor i la compassió són les fonts de la pau i la felicitat.
Dalai Lama