La recerca dels ideals

Mentre distreguis la ment dels seus somnis, aquesta no els reconeixerà com el que són. Sempre et deixaràs enganyar per l’aparença de les coses, perquè no hauràs captat la seva naturalesa. Si somniar una mica és perillós, la seva cura no és somniar menys, sinó somniar més. Somniar tot el temps.
Marcel Prust

Si intentem acostar-nos a una definició d’ideal, ens haurem de balancejar entre la definició que considera que és quelcom que no té existència sinó en la imaginació i una altra que el considera el més gran bé, la cosa a pretendre sobre tota altra… Si un ideal té alguna cosa a veure amb un somni, Prust ens crida a mantenir el nostre ideal tot el temps, fermament, perquè, tal com ens recorda Thomas Carlyle, “l’ideal està en tu; l’obstacle pel seu compliment també”.

És més fàcil lluitar per uns principis que viure d’acord amb ells.
Alfred Adler

Certament, tenir uns ideals és fàcil. Tothom, si és qüestionat, reconeixerà tenir uns ideals. Una cosa diferent serà que visqui, dia a dia, d’acord amb ells. La coherència de viure lluitant pels propis ideals, pagant el preu que aquests et demanin, és terriblement feixuc… una càrrega que sovint no estem disposats a carregar. I no cal que ens preocupem gaire: tenim una àmplia bateria de pretextes per no fer-ho, que serviran per a tranquil·litzar –superficialment– la nostra consciència. Podem creure, per exemple, que la solidaritat humana és una cosa molt important (qui afirmarà el contrari?), però ¿quantes persones assumim un compromís del tipus que sigui amb les bosses de pobresa que tenim dins la nostra societat? ¿I amb els milions de refugiats que viuen una situació desesperada? ¿I amb els racons del món on la gent mor per manca d’aliments o d’aigua potable? Segurament no tenim cap compromís pel que fa a aquest tema, però si som qüestionats, ràpidament respondrem que tot plegat es responsabilitat dels polítics, dels governs, de les poderoses multinacionals, de la societat capitalista… direm que no podem carregar sobre les nostres espatlles tots els mals de la humanitat o que la nostra precària economia personal no ens permet fer res. Possiblement tot això sigui cert… en part. Podries preguntar-te, a la fi, quins són els teus autèntics ideals?

Hi ha una interessant reflexió de l’escriptor britànic Gilbert Keith Chesterton que afirma que “no hi ha cínics ni materialistes. Tothom és un idealista, el que passa és que amb massa freqüència té un ideal equivocat”. ¿Com podem valorar objectivament els nostres ideals, si la nostra visió és tan subjectiva? Els ideals tenen una funció específica a la nostra vida, pràctica, que ens aporta allò que res més pot aportar-nos. Albert Schweitzer va dir que “els ideals s’assemblen a les estrelles en el sentit que mai les abastem, però com els navegants, amb elles dirigim el rumb de les nostres vides.” D’aquesta manera, amb uns ideals encertats o equivocats, prenem un camí que dirigirà, en part, el nostre destí.

Cada vida ha de tenir els seus espais buits que l’ideal ha d’omplir.
Julia Ward Howe, activista social

Ens han educat per a utilitzar una visió simple de la vida, concentrant la nostra atenció en allò que tenim davant dels nostres ulls, allò material i tangible que creiem que és l’essencial, quan a hores d’ara ja hauríem de saber que, com va dir en una ocasió una guineu, l’essencial és invisible als ulls. Dins nostre també hi ha buits, que si no són omplerts per dignes ideals, esdevenen marees de no-res que van estenent-se per tot el nostre interior, portant la foscor a tota la nostra consciència… i hi ha nits que poden esdevenir eternes.

Va escriure el mestre LaoTse en el seu llibre Tao Te King:

“El fang es modela en forma de vas,
però és gràcies a l’espai buit de la copa que podem usar-la.
S’aixequen murs per tota la Terra,
però és gràcies a les portes que podem utilitzar les cases.
D’aquesta manera, la riquesa prové d’allò que existeix,
però el més valuós es troba en el buit”.

Als antics llibres de cavalleria, podem llegir que la primera i més sagrada missió del cavallers era la de trobar un ideal, una sagrada missió, per abocar-hi tota la seva energia i posar, si calia, la seva espasa i la seva pròpia vida al servei de tan alta causa. Al llarg de la història hem trobat molts i molts cavallers sense armadura, que s’han alçat contra els més obscurs poders, per transformar el món en quelcom més just: pacifistes, ecologistes, sindicalistes, lluitadors pels drets civils, artistes… que han omplert els seus buits interiors amb nobles causes. I no cal capficar-se, perquè hi ha un ideal per a cada persona…

Com va escriure Douglas Mallock:

“Si no pots ser un pi el cim d’un turó,
sigues matoll a la vall…, però sigues.
el millor matoll  al costat d’un torrent;
sigues arbust, si no pots ser arbre.
Si no pots ser camí real, sigues drecera.
Si no pots ser el sol sigues estel.
No venceràs pel volum,
sinó per ser el millor d’allò que siguis.”

Alimenta els teus ideals i sabràs perquè et lleves cada dia del llit!