Un home que no s’alimenta dels seus somnis envelleix de presa.
William Shakespeare

 
Sovint a la nostra societat un somniador és vist com aquella persona que somia desperta coses que mai no podran succeir… vaja, un somiatruites. No és d’estranyar, doncs, que habitualment es faci servir el terme de manera despectiva o burleta. Però què seria de la humanitat si deixés, sobtadament, de caminar cap als seus somnis? Martin Luther King va dir en una ocasió: “Tinc un somni, solament un somni… continuar somniant. Somniar amb la llibertat, somniar amb la justícia, somniar amb la igualtat… i tant de bo ja no tingués necessitat de somniar-les”. Aquest somni que persegueix transcendents ideals és justament el mateix que va moure a un altre gran lluitador, Mahatma Gandhi, a dir: “Veritablement sóc un somniador pràctic; els meus somnis no són bagatel·les a l’aire. El que jo vull és convertir els meus somnis en realitat”.

Aquesta és la visió d’aquelles persones que, des de l’inici de la nostra evolució col·lectiva, ha estirat de la humanitat i ens ha fet avançar cap un lloc millor. Bernard Shaw va escriure: “tu veus coses i dius: Per què? Però jo somnio coses que mai han passat i dic: Per què no?” I quan passes a l’acció, sempre hi ha aquell moment en que has de donar el primer i feixuc pas, cap a un somni que només existeix dins teu… aquest és el moment més difícil i delicat de tot el procés: creure en aquell nou camí, vèncer les pors, llençar-s’hi!

Sempre he cregut en aquella màxima de Richard Bach que ens recordava que “mai no ens donen un somni sense concedir-nos el poder de fer-lo realitat”, això si, pagant el seu preu. Res no és gratuït! Millor no iniciar cap aventura sense haver sospesat bé el que aquesta ens demanarà a canvi. Quan més alt és l’objectiu a aconseguir més alt també serà el preu a pagar.

Em ve al cap la notable història d’Heinrich Schliemann, un senzill comerciant de Sant Petesburg que després d’anys de treball va aconseguir una més que bona situació econòmica que li va permetre encarar el seu gran somni, que l’havia acompanyat al llarg d’un grapat d’anys. Llegint les narracions d’Homer, Schliemann havia observat que les descripcions que feia del lloc on es trobava la desapareguda ciutat de Troia eren tan precises, que amb l’Ilíada sota el braç podia localitzar la seva ubicació. Quan va fer públic el seu projecte, va rebre no poques burles de la comunitat arqueològica, però ell no va desistir. Fruit dels preparatius per a iniciar les seves excavacions en el lloc on creia que havia de trobar-se Troia, va conèixer a una dona grega, la Sofia Engastromenos, que entenia i compartia la seva passió. Al poc temps estaven casats i iniciaven plegats la seva recerca. El lloc triat per a fer l’excavació era un turó que els turcs anomenaven Hisarlik, paraula que volia dir Palau. Van iniciar unes llargues excavacions que van posar al descobert diverses poblacions que es trobaven estratificades, unes sotes les altres, cadascuna d’una antiguitat superior a l’altra… però cap d’elles no corresponia a la desapareguda ciutat de Troia. Quan el desànim estava a punt de vèncer-lo i estava plantejant-se abandonar el projecte, la va trobar, just en els estrats més profunds: les runes de l’autèntica ciutat inconquerible, només vençuda per la sàvia argúcia d’Ulisses i el seu mític Cavall de Troia. El seu boig somni s’havia acomplert contra tot pronòstic i les antigues runes i els seus ocults tresors van veure la llum després de segles de penombres. Com ha reflexionat molts anys més tard Paulo Coelho, “la possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant”.

Tan se val si el nostre somni és un projecte individual o col·lectiu. Si treballem per a la seva materialització veurem com aquest cada cop és més a prop. En una ocasió ironitzava Henry Ford: “Que estrany! Quan més treballo, més sort tinc”. Hauríem de concloure que, decididament, no és una qüestió de sort.

I per difícils que es posin les coses, haurem de fer cas a Lluís Llach quan canta…
No abarateixis el somni
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s