Pocs veuen el que som,
però tots veuen el que aparentem.
Nicolau Maquiavel

Votem tot sovint i això està bé, està molt bé. És un dret que ens ha costat molt de guanyar a tota la humanitat i encara avui hi ha molts pobles que lluiten per aconseguir-l’ho. Però… com exercim aquest dret?

Hi ha un article molt revelador al blog Maquiavelo y Freud del psicòleg i consultor polític Daniel Eskibel en el que se’ns fan importants reflexions:

“Veus per primer cop el rostre d’una persona desconeguda. Parpelleges. El teu cervell ja s’ha format una impressió sobre la personalitat d’aquell estrany. Ho ha fet en un obrir i tancar d’ulls. Més ràpid encara, ja que la impressió en el teu cervell s’ha format en uns 100 mili-segons mentre que el parpelleig ha durat entre 300 i 400 mili-segons.

El mateix succeeix quan un ciutadà forma la seva primera impressió sobre un polític. Si: la primera vegada que veu la seva cara. El cervell del potencial votant avalua a aquest polític fins llavors desconegut a una velocitat 3 o 4 vegades superior al parpelleig. Sense reflexionar. Ràpid, eficient, immediat, automàtic.”

El post ens recorda que el mecanisme que actua dins del nostre cap és així de visceral: “una persona pot sentir-se identificada amb un partit polític d’una manera completament irracional i quasi tribal. Pot seguir a un líder amb els mateixos mecanismes mentals implicats en el lideratge de la manada de primats. Pot opinar sobre un assumpte sense aturar-se a pensar. Pot arribar a un candidat d’una manera automatitzada.”

És important de tenir en compte que les campanyes polítiques
estan dissenyades per les mateixes persones
que venen pasta de dents i cotxes.

Noam Chomsky

Debats polítics, eslògans repetits fins a la sacietat, mítings multitudinaris… així són les campanyes electorals. Però… és en elles on podem trobar el secret de les victòries dels candidats guanyadors? O potser més aviat són conseqüència de llur trajectòria política? O potser encara dels programes polítics que es troben subjacents al darrera de la superfície? No cal dir que totes aquestes coses influeixen en el votant (si més no en molts de nosaltres), però Eskibel ens mostra una realitat molt més colpidora. Ens recorda que “Alexander Todorov, psicòleg de la Universitat de Princeton, va realitzar un experiment molt revelador sobre la conducta de vot de les persones.

Als participants en l’experiment, Todorov els mostrava cares de candidats a diversos càrrecs de govern. Cares que els participants no coneixien però que corresponien a candidats reals que disputarien eleccions en breu. I havien de decidir quin d’ells semblava més competent.

Els resultats van ser sorprenents. Les decisions dels subjectes experimentals de Todorov van coincidir en un 70% amb els resultats posteriors de les eleccions. Setanta per cent. Aquests resultats es van repetir després amb candidats presidenciables de diferents països del món.

70% de prediccions encertades fetes sense conèixer als candidats, sense escoltar-los, sense saber el seu nom, ni els seu partit, ni el seu programa de govern. Sense espots televisius ni xarxes socials. I aquest consistent 70% és més sòlid i confiable que el que puguin predir altres polítics, enquestadors, investigadors d’opinió pública i especialistes diversos.

Segurament és per això que actualment els partits polítics busquen candidats i candidates entre la gent “popular”, famosa per algun motiu, encara que no tingui res a veure amb política. És l’oportunitat de guanyar vots fàcils a través de la simpatia que desperta aquell personatge. Vaja, igual com fan les marques comercials per a vendre les seves colònies, per donar-nos a conèixer les darreres novetats de la moda o per transmetre’ns els seus consells per a una alimentació sana.  Una vegada més podem trobar-nos, cara a cara, amb els nostres instints més ancestrals i veiem com aquests prenen decisions que mai no hauríem d’haver deixat solament a les seves mans. No hem de menystenir el nostre instint, ja que és l’acumulació de segles d’evolució, però hem de deixar també pas a la nostra racionalitat, una mica més jove que el nostre instint però extremadament valuosa. Qui és el candidat? Quina és la seva trajectòria? Quin equip té al darrera? Quin és el programa polític del seu partit, darrera de les quatre consignes que repeteix fins a la sacietat? Què han fet fins aleshores? I encara unes preguntes més profundes i inquietants: què volem nosaltres? Sabem què opinem políticament i perquè ho volem?

Mentre reflexionem una mica sobre aquestes qüestions, serà bo recordar una significativa frase d’Elsa Punset:

No som el que pensem, som el que sentim, (…)
darrera de cada pensament racional subjau una emoció.

Finalment, et deixo amb una reveladora conferència de Jürgen Klaric, titulada Neuromarketing Electoral. Si disposes d’una hora segur que trobes en ella coses molt interessants. Molt recomanable!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s