“Als teus oponents els encantaria que pensessis que no hi ha res a fer, que no tens gens de poder, que no hi ha cap motiu per a actuar, que no guanyaràs de cap manera. L’esperança és un regal que no pots sacrificar. Un poder del qual no cal que et desfacis. I tot i que l’esperança pot ser un desafiament, el desafiament no és un motiu prou sòlid per a tenir esperança. La nostra és una època extraordinària i plena de moviments transformatius i vitals que no es poden preveure. També és una època de malson. Implicar-t’hi plenament exigeix veure els dos vessants. Esperar no vol dir negar aquesta realitat, vol dir afrontar-la i encarar-la”.

Rebecca Solnit
Esperança dins la foscor

L’esperança és un concepte que al llarg de molts segles s’ha associat massa sovint al catolicisme, en el qual les tres virtuts teologals -la fe, l’esperança i la caritat- eren els hàbits que Déu infonia a la humanitat per a conduir-los fins a la nova vida. Tal com va escriure Tomàs d’Aquino, un dels més importants teòlegs de l’edat mitjana, l’esperança és una “virtut infusa que capacita a l’home per a tenir confiança i plena certesa d’assolir la vida eterna i els mitjans, tant sobrenaturals com naturals, necessaris per a aconseguir-la, recolzat en l’auxili omnipotent de Déu”.  Vaja, aquesta virtut ens demana de mantenir una actitud passiva i confiada. La ploma punyent i revolucionaria de Voltaire va aportar la seva pròpia visió: “L’esperança és una virtut cristiana que consisteix en menysprear totes les miserables coses d’aquest món en espera de gaudir, en un país desconegut, plaers ignorats que els capellans ens prometen a canvi dels nostres diners.”

Però no és d’aquesta esperança de la que vull parlar. L’esperança que m’interessa no té res a veure amb una actitud optimista ni pessimista davant la vida, no creu en justícies o injustícies còsmiques… és una espera activa, tot sabent que el que passi tindrà a veure directament amb allò que fem. L’esperança és una actitud vital, fins i tot al marge del resultat que s’obtingui. Tal com va escriure el dramaturg txec Václav Havel, “l’esperança no és el mateix que l’optimisme. No és la convicció que alguna cosa sortirà bé, sinó la certesa que quelcom té sentit, independentment del resultat”.

Si sabés que el món s’acaba demà,
avui encara plantaria un arbre.
Martin Luther King

Tot sovint s’ha revestit l’esperança d’una aura gairebé màgica que, per ella mateixa, era capaç de fer realitat els nostres somnis. L’escriptora californiana Laini Taylor li dóna un matís interessant a aquest pensament: “l’esperança pot ser una força molt poderosa. Potser no tingui en ella mateixa màgia real, però quan sabem el que desitgem i ho sostenim com una llum al nostre interior, podem fer que les coses succeeixin, gairebé com si de màgia es tractés”.

Així és com la resignada esperança de la fe religiosa es troba totalment deslligada de la força vital que ens fa lluitar per un somni i aconseguir reptes que haurien semblat impossibles en altres moments. Com va escriure algú en una ocasió, “quan el món et diu que et rendeixis, l’esperança murmura que ho intentis un cop més”. És l’essència de l’espera activa: tinc l’esperança que els meus somnis es faran realitat, perquè aboco totes les meves energies en que així sigui.

L’esperança rau en els somnis,
en la imaginació i en el coratge
d’aquells que s’atreveixen a convertir
els seus somnis en realitat.

Jonas Salk

I l’esperança adquireix una nova dimensió quan és compartida per un col·lectiu, per una societat, per una nació… La ferma esperança d’un bon grapat de persones, disposades a possibilitar, amb el seu esforç i la seva lluita, que els seus somnis i il·lusions es facin realitat, generen una força revolucionaria capaç de transformar-ho tot i de generar un nou destí, perquè com va escriure Victor Hugo, “no hi ha res com un somni per a crear el futur”.

En el cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant,
i darrere de cada nit, viu una aurora somrient.
Khalil Gibran

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s