A l’any 1911 l’entomòleg William Morton Wheeler va publicar, en un dels seus treballs més recordats, un efecte que havia observat en alguns dels insectes estudiats, principalment en formigues: es tractava del que s’ha vingut a anomenar la ment rusc. En aquestes comunitats, els seus membres estaven connectats d’una manera molt estreta i realitzaven les funcions per les que estaven programats amb una precisió i eficiència que ratllava la perfecció. Cada individu, per si sol, no mostrava  cap facultat gaire rellevant ni tan sols la de sobreviure en solitari, però fruit de la interacció amb els seus companys el resultat era espectacular. El formiguer sencer  es comportava com un únic esser viu i la seva increïblement complexa jerarquia i especialització el feia sorprenentment eficient: cada individu duia a terme tasques senzilles però que al ser seguides per tot el grup aconseguien resultats espectaculars.

Anys més tard, la comunitat científica va formular-se una pregunta que va inquietar a la humanitat: podia l’esser humà, algun dia, desenvolupar un comportament similar? Era possible que les persones arribéssim a comportar-nos com a neurones d’un gran cervell, format per tota la humanitat? Va reaparèixer llavors el concepte de la ment rusc rebatejat amb el nom d’intel·ligència col·lectiva. Com va dir Pierre Lévy, “el fonament i l’objectiu de la intel·ligència col·lectiva és el reconeixement i enriquiment mutu de les persones”. Magda Barceló, consultora en intel·ligència col·lectiva, en una recent entrevista ha concretat: “necessitem passar d’egosistemes, basats en el jo i en el curt termini a models mentals d’ecosistemes, és a dir, models de lideratge participatiu en què es tenen en compte tots els actors presents i futurs”.

Però tota moneda té la seva cara i la seva creu. Juntament a aquest pensament va aparèixer un altre que venia a aportar una mica de penombra: seria la intel·ligència col·lectiva la fi de l’individualisme i l’inici de l’era del pensament únic? Si fos així, un gran mal estaria prenent forma a la nostra societat… com va dir Auguste Rodin, “on tots pensen igual, ningú pensa gaire”. Segons recents investigacions tenim la certesa que l’esser humà porta innata una tendència inconscient a comportar-se de manera col·lectiva: han estat identificades unes neurones mirall, responsables de comportaments empàtics com per exemple l’impuls de badallar quan algú badalla o de somriure quan ens somriuen. Aquesta tendència podria ajudar i molt a que es materialitzés aquest perill per a l’individualisme!

Però les coses sovint no funcionen com algunes teories podrien vaticinar que fos i la realitat té el poder de sorprendre’ns a tots, amb els seus inesperats girs argumentals.

Quan va aparèixer internet, a finals dels anys ’60, ho va fer com una xarxa d’ús militar… però l’esser humà té també la fantàstica facultat de redreçar els seus invents i donar-los un ús que ens aporti un autèntic progrés a la humanitat: com oblidar que l’energia nuclear es va crear com a terrible arma de destrucció massiva, però que malgrat això ha tingut notabilíssimes aplicacions, per exemple, en medicina. Ràpidament internet va anar fent-se gran i als anys ’90 ja es veia, per a un sector de la població, com una metàfora o fins i tot com una autèntica materialització de la Noosfera, que no és altra cosa que l’esfera formada pel conjunt d’essers vius dotats amb intel·ligència, que els uneix i els connecta com si es tractés d’una sola consciència.

I no van trigar gaire a aparèixer experiències que resultaven del tot noves a la nostra societat: la gent va començar a compartir el seu coneixement, sovint de forma desinteressada i en algunes ocasions de manera col·laborativa, entre persones que sovint ni es coneixien personalment. Vídeos tutorials, consells i trucs per a les activitats més diverses, cursos d’accés lliure, recerques en equip, programari lliure en codi obert… alguna cosa veritablement màgica estava succeint: en el moment en que els essers humans mostraven un tipus de vida més individualista, esclatava una interacció virtual que transformava radicalment el món tal i com s’havia conegut fins llavors.

S’està descobrint –com afirma el doctor en psicologia Andrés Martínque en equips multidisciplinaris es produeix un fenomen d’intel·ligència col·lectiva que és més poderós que la suma de les intel·ligències dels membres”. Quan moltes mirades estan fixades en un problema, generalment s’aconsegueix que es minimitzin els punts cecs que sempre se li passen per alt a un únic observador i a sobre són capaces de resoldre’l en un temps molt més reduït.

La Viquipèdia, escrita per milions de persones de forma totalment desinteressada i que constitueix una enciclopèdia de referència mundial que té l’increïble facultat d’actualitzar-se gairebé a temps real o el projecte del genoma humà, en el què 20 centres de 6 països diferents van unir esforços i coneixements per a elaborar el mapa genètic de l’esser humà que ara es pot consultar lliurament per la xarxa, són dos exemples clars de com aquesta intel·ligència col·lectiva actua de manera magnífica i ara, poc més de 20 anys després de l’esclat d’internet, ens resulta impossible imaginar-nos la vida sense Google: aquest simple enginy ens connecta al saber de tota la humanitat en dècimes de segon, aportant-nos documents escrits, sonors, videogràfics, de realitat virtual, entorns de diàleg i debat, bibliografies… i així podem alliberar espai del nostre cervell per a tasques més elevades

Però com sempre, hem d’activar les nostres alertes més subtils ja que, com va dir Santiago Ramón y Cajal, “el cervell humà és com una màquina d’encunyar monedes. Si li tires metall impur, obtindràs escòria; si li tires or, obtindràs moneda de llei”. D’aquesta inabastable intel·ligència col·lectiva rebem tot tipus de dades i només nosaltres podem destriar les que ens quedem i les que deixem anar i recordar aquell pensament socràtic que ens adverteix que “només el coneixement que arriba des de dins és el veritable coneixement”.

No baixem la guàrdia!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s