Poques persones veuen el que som,
però totes veuen el que aparentem.

Nicolau Maquiavel

Que vivim en un món regit per les aparences no és una afirmació nova. Massa sovint som jutjadors o jutjats amb el simple argument d’una primera impressió i hem vist les conseqüències d’aquest fet tan quotidià… el que potser no coneixem tan bé és que en psicologia a aquest fenomen se’l coneix com a efecte halo.

Tot va començar al 1920, quan el psicòleg Edward L. Thorndike va realitzar unes observacions dins l’exercit. Aquestes van consistir en una cosa tan elemental com demanar a alguns oficials que valoressin certes qualitats de certs subordinats seus, incloent-t’hi aspectes com el lideratge, l’aparença física, la intel·ligència, la lleialtat i la fiabilitat. Doncs bé, la majoria de valorats mostraven un esbiaix positiu o negatiu en el conjunt de la seva valoració. El propi Thorndike va escriure en les seves conclusions: “els resultats mitjans de l’avaluació d’un soldat amb una aparença física que puntuava 0,30, va puntuar 0,31 en intel·ligència, 0,36 en lideratge i 0,29 en lleialtat i fiabilitat”. Podia ser aquest resultat força coincident fruit d’una casualitat? En un cas, podria haver estat així, però no d’una manera generalitzada, com van acabar sent el conjunt dels resultats. En aquest estudi Thorndike va encunyar el terme efecte halo, que defineix la generalització d’una bona o d’una mala impressió d’una persona a partir d’una sola característica: acabem de conèixer a una persona, de la qual no en sabem res, però del seu aspecte, o de les seves primeres paraules al presentar-se, o d’algun símbol col·locat a la seva solapa… en traurem una conclusió global. Estudis psicològics ens recorden constantment que en tenim prou amb 7 segons per a fer-nos una opinió de la persona que tenim al davant i que aquesta opinió condicionarà totes les expectatives que ens origini i la relació que arribem a tenir amb ella.

Thorndike havia llençat una conclusió molt llaminera perquè d’altres investigadors no volguessin aprofundir en ella, així que no gaire més tard, Richard Nisbett i Timothy Wilson, des de la Universitat de Michigan, van dur a terme un altre experiment sobre aquest efecte halo. Van seleccionar a 118 estudiants que van separar-los en dos grups. A tots dos grups se’ls va mostrar un mateix vídeo en el qual apareixia un professor impartint una classe. Tots dos grups van veure la mateixa classe però en un cas el professor es mostrava cordial i afable mentre que en l’altra ho feia d’una manera autoritària. En acabar el vídeo se li va demanar a cada grup que descrivissin l’aspecte físic del professor. Els estudiants que havien vist la seva cara amable el van descriure com a simpàtic i atractiu mentre que els altres només van tenir paraules desfavorables cap a ell. El més significatiu de l’experiment és que quan van ser preguntats per si la seva actitud havia pogut influir en llurs valoracions de l’aspecte físic, la resposta va ser un categòric “no”. Era evident, davant dels resultats, que les seves valoracions havien estat motivades per l’actitud del docent, però cap dels alumnes no n’era conscient.  Aquest és un dels aspectes claus de l’experiment!

I això pot portar-nos molt lluny en el prejudici que puguem fer d’una persona. A la seva teoria de la personalitat, el professor de Psicologia de la Universitat de Califòrnia Harold Kelley , va afirmar que la sensació que tinguem d’una persona a primera vista no solament ens afectarà als futurs encontres que tinguem amb ella sinó que pot motivar-nos a que la puguem considerar simpàtica, solidària, equilibrada emocionalment, sincera, afectuosa, amb molts amics i, provablement, amb èxit professional… o tot el contrari i tot això sense saber-ne res d’ella.

Les aparences enganyen la majoria de vegades;
no sempre hem de judicar pel que veiem.
Molière

Un efecte com aquest no podia passar per alt a les companyies de màrqueting, que intenten treure’n el màxim profit. Un dels recursos més utilitzats és el d’incorporar a les seves campanyes una imatge d’una persona famosa –actor, esportista, cantant… – que disposi d’una personalitat o d’uns valors que resultin agradables a una bona part de l’audiència objectiu de la campanya. Així, en lloc de la descripció de les característiques tècniques del producte, apareix a la publicitat simplement la recomanació d’aquesta persona popular, en un intent que els valors i les sensacions que tenim associades al famós les transferim al producte d’una manera inconscient… i he de dir que en la majoria de casos funciona.

Aquest efecte halo, com no podia ser d’una altra manera, ens acompanya també a les escoles. Un mestre que observa un bon comportament en un alumne tendirà a creure que és també un estudiant brillant, diligent i compromès abans d’haver pogut verificar cap d’aquests qualificatius. De la mateixa manera passa amb efecte contrari per als nens que manifesten un mal comportament. En un acte de profunda reflexió, Daniel Kahneman, psicòleg premi Nobel en Economia, va comentar en una ocasió que havia observat que quan corregia les proves dels seus alumnes, si havia donat una puntuació alta en un primer treball, concedia a l’alumne el benefici del dubte si el seu segon treball no era del tot satisfactori o resultava una mica ambigu: si havia fet el primer bé no cometria una errada estúpida en el segon… però això significava que el resultat final de la seva avaluació era diferent en funció de quin dels dos treballs llegís abans… finalment, Kahneman va optar per llegir d’una tirada tots els primers treballs, avaluar-los i després llegir –de manera deslligada– tots els segons!

Trista època la nostra!
És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.
Albert Einstein

En realitat, estem davant del demolidor efecte de la primera impressió i ja sabem que, com diu la dita popular, “mai no tenim una segona oportunitat per a causar una bona primera impressió”. Novament, el cervell humà es troba a punt per a omplir els buits d’informació que tinguem, amb les poques dades de les que disposa, per ajudar-nos a combatre la incertesa que ens ocasionen aquests buits. Extrapola la poca informació que té per tal de cobrir els espais en blanc que troba i així generar-nos una opinió global d’aquella persona. És per tot això que cada vegada que tinguem la temptació de parar-nos a definir mentalment alguna persona, seria bo que recapituléssim i reflexionéssim sobre quina és la informació sobre aquella persona que tenim ben fonamentada i quina és arbitrària. Segur que és això el que ens agradaria que fessin amb nosaltres!

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s