Fa uns 15.000 milions d’anys va succeir un fet extraordinari: el Big Bang, una gran explosió còsmica, va iniciar l’expansió d’allò que avui coneixem com a Univers. Era el minut zero en l’existència de tot. Per descriure la història d’aquest univers acabat de crear, l’astrofísic i divulgador científic Carl Sagan va idear un calendari còsmic que representés la vida de l’Univers resumida en un any. D’aquesta manera la Gran Explosió va tenir lloc l’1 de gener. Hem d’esperar fins el maig per a presenciar la formació de la nostra galàxia, la Via Làctia, i al setembre per assistir a la formació del nostre sistema solar i, per tant, de l’aparició de la Terra. Les roques més antigues conegudes a la Terra es van formar a començaments d’octubre i a mitjans de novembre apareixien les primeres cèl·lules amb nucli… Hem d’esperar als darrers segons del 31 de desembre del calendari còsmic per a veure l’aparició de la humanitat.

Tota la nostra memòria històrica és troba condensada en aquests darrers segons. “Totes les persones que han existit van viure aquí a dins, –va dir Sagantot rei, batalla, migració i invenció, les guerres i els amors… tota la nostra història succeeix aquí en els darrers 10 segons del calendari. Acabem de despertar, davant del gran oceà d’espai i temps del que hem sorgit. Som el llegat de 15.000 milions d’anys d’evolució còsmica. Hem d’escollir entre enriquir la vida i conèixer l’univers o dilapidar la nostra herència, autodestruint-nos sense sentit. El primer segon del proper any còsmic dependrà del que fem aquí i ara amb la nostra intel·ligència i coneixement del cosmos.”

Així és que aquí ens trobem nosaltres, amb tota la nostra singularitat, però alhora amb la nostra fragilitat, davant d’una misteriosa vida que intentem comprendre. Com va dir Stephen Hawking, “solament som una raça avançada de monos en un planeta menor d’un estel mitjà. Però podem entendre l’Univers. Això ens fa molt especials”.

I malgrat això, encara estem observant el terme humanitat i ens estem preguntant què vol dir realment?

Des d’un punt antropològic la pregunta resulta fàcil de respondre, ja que humanitat és el conjunt d’esser humans o d’Homo Sapiens, primats bípedes de la família d’homínids, de la qual nosaltres som els únics representants vivents del gènere Homo… però això ens parla ben poc del que vol dir humanitat.

Fa uns anys hi havia un cert consens en que existia una fina línia vermella que ens separava als essers humans de la resta d’animals: l’ús que en fèiem dels estris. Kenneth P. Oakley, a l’any 1949, aportava una definició molt concreta: “L’humà es defineix com l’animal capaç de fabricar eines”. Però a l’any 1958, la naturalista Jane Goodall va donar un autèntic gir a aquesta definició. Havia anat a Tanzània a estudiar els grans simis que allí habitaven i va dur a terme una observació que la va commocionar: un ximpanzé adult s’havia fabricat un palet, tallant totes les branquetes perpendiculars que tenia i arrencant-li totes les fulles, i es valia d’ell per a furgar dins dels termiters, que eren plens d’insectes. Després, la branqueta li feia les funcions de cullera per a menjar-se tota la seva captura. Quan la Jane va comunicar-li el que havia observat al seu col·laborador Louis Leakey, aquest va donar-li una resposta contundent: “Jane, haurem de canviar la definició d’ésser humà”. O canviaven la definició d’esser humà o consideraven humans als ximpanzés! Després d’aquell moment, la llista d’animals que fan servir estris per a la seva vida quotidiana s’ha anat engruixint fruit de moltes més observacions arreu del món.

Dóna més llum al tema la definició d’humanitat vista de la l’ètica, que ens concedeix com a patrimoni de la humanitat valors com l’altruisme, l’afecte, la bondat, la sensibilitat, la compassió, l’empatia, l’afabilitat, la solidaritat… però veritablement tenim la certesa que la nostra societat les posseeix?

De vegades trobem les paraules més sàvies de les boques més humils. D’aquesta manera vaig conèixer l’opinió de Sakkas Kruiper, una guaridora boiximana que és defineix de la següent manera: “Vaig néixer a la terra dels meus avantpassats, al Kalahari.­ Sakkas, el meu nom, significa àvia. Vaig ser l’última de la meva tribu, els khomani san, que va viure de forma originària. Som antics, molt antics”. Repeteix incansablement un missatge: “Hi ha una raó per a tot. Els blancs van oblidar quin era el propòsit de la humanitat, es van embriagar de poder, però aquella etapa d’oblit arriba a la seva fi i nosaltres hem sobreviscut per retrobar junts el camí. Haver oblidat que tots som u és la malaltia de la humanitat”. El camí que ens proposa és molt clar: “Heu de guarir el vostre cor i buscar la llibertat, allunyar-vos de les coses materials. Això no enriqueix, empobreix. Jo abraço i perdono tot el que ens han fet perquè vull viure amb el cor obert. A mesura que evolucionem se’ns atorga poder: és a l’abast i és immens!” Unes paraules plenes de saviesa que brolla d’un saber que no neix dels llibres sinó de la pròpia vida.

Per acabar, podem reflexionar sobre unes profundes paraules d’Stephen Hawking: “Recorda mirar als estels i no als teus peus. Intenta donar sentit al que veus i preguntar-te per allò que fa existir l’Univers. Sigues curiós. Encara que la vida pot semblar difícil, sempre hi ha alguna cosa que pots fer i tenir èxit. L’important és que no et rendeixis”.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s