Imagina’t que tots els essers humans haguéssim nascut, fa molt segles, amb iguals condicions i oportunitats. Imagina’t també que, per a poder progressar, haguéssim tingut un infinit nombre d’oportunitats, sota la forma de vides, per aconseguir-ho. I posats a imaginar, imagina’t també que existeix una llei còsmica, anomenada karma, que porta un registre precís dels nostres lligams, creats a través d’aquestes vides, d’amor i d’odi, d’aquelles coses que ens han fet evolucionar espiritualment i d’aquelles que ens han fet retrocedir…. i que només alliberant-nos de tota influència negativa podrem trencar la roda de les vides. Bé, doncs tot això que acabem d’imaginar rep el nom de reencarnació.

La reencarnació ha estat lligada a les més variades creences i cultures de l’antiguitat, però la seva persecució, sobretot a l’Occident, per part principalment de catòlics i protestants , va situar aquestes creences a les catacumbes de la il·legalitat, perseguides amb pena de mort per heretgia… i malgrat tot, només calia llegir la Bíblia amb deteniment per trobar expressions que parlen molt concretament sobre el tema. A Joan 9:1-4 podem llegir: “Mentre Jesús passava, va veure un home que era cec de naixement, i els seus deixebles li van preguntar: Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?”. Una altra referència, aquest cop en una altra de les grans religions, és troba recollit a l’Alcorà: “Alà ens envia moltes vegades fins que retornem a Ell”. A la Grècia clàssica, Virgili va escriure a l’Eneida que “l’ànima, a l’enfonsar-se a la carn, perd el record de les seves vides passades”.

Però, donant un salt en el temps i cercant a l’actualitat una veu solvent per parlar d’aquest terme, el lama Zopa Rinpoché ha definit molt bé el viatge de l’ànima: “el cos es deixa enrere (es crema o s’incinera) i la ment, que mai no mor, viatja per a connectar-se amb un nou cos i començar així una nova vida. Per tant, la mort no és un punt final sinó més aviat una porta cap a una altra vida”.

Des de temps immemorials, l’esser humà ha investigat i recollit documentació sobre possibles evidències que donessin fe de la reencarnació. Un d’aquests casos va ser el Dr. Ian Stevenson, que va ser professor de psiquiatria de l’Escola de Medicina de la Universitat de Virgínia. Stevenson va invertir 40 anys de la seva vida a investigar els casos de més de 3.000 nens que mostraven records d’altres vides. Entre els fenòmens que va investigar es va topar, per exemple, amb marques de naixement en alguns nens que es corresponien a llocs del cos on en vides anteriors havien patit ferides mortals o greus lesions. Stevenson va escriure a la revista Journal of Scientific Exploration: “Aproximadament un 35% dels nens que diuen recordar vides anteriors, tenen marques de naixement i/o defectes que ells (o informants adults) atribueixen a les ferides que tenia la persona, la vida de la qual recorden. Han estat investigats 210 casos d’aquest tipus.” Els resultats d’aquestes investigacions van deixar unes evidències torbadores: “En els casos en els quals la persona morta va ser identificada, els detalls de la seva vida corresponien inequívocament amb els narrats pels nens, a més existia una estreta correspondència entre les marques i/o defectes de naixement i les ferides de la persona morta. En 43 dels 49 casos en els quals es va aconseguir obtenir l’informe mèdic (generalment post-mortem), es va confirmar aquesta correspondència”.

Els records dels nens pel que fa a les vides que recordaven no eren confosos i desdibuixats, sinó molt específics i concrets, de tal manera que resultava impossible atribuir la seva concordança a la casualitat. En alguns casos els nens van donar d’entre 30 o 40 dades concretes corresponents a records de situacions, llocs o persones relacionades amb la seva vida passada i d’aquests un 88% es van poder verificar i van resultar ser certs.

Un altre fenomen observat, molt significatiu, va ser la relació entre la manera en la que la persona havia mort en una vida passada i diverses fòbies que els nens havien manifestat ja des dels primers anys de vida, sense una causa aparent: era fàcil, per exemple que un nen que havia mort ofegat en una vida passada mostrés terror a l’aigua fins i tot abans que recordés la seva anterior reencarnació.

Per acabar, recordaré una anècdota explicada pel Dr. Jim B. Tucker en una presentació a la Universitat de Pensilvània, el 2005. Va parlar del cas del petit Sam Taylor que, un dia, quan encara era un nadó i la seva mare li estava canviant els bolquers, li va dir: “Quan jo tenia la teva edat, solia canviar-te els teus bolquers”. Sam havia nascut només 18 mesos després de la mort del seu avi. Quan va arribar als 4 anys va identificar, per exemple, al seu avi en una foto escolar, en la que es trobava entre 19 companys més, així com també va reconèixer el seu cotxe en una altra fotografia. Aquest cas ha estat profundament documentat.

Són moltes les anècdotes i, encara més, els indicis que ens fan pensar que, certament, vivim dins d’una llarga roda de vides i que esperem, en algun moment, ser capaços de trencar-la per no necessitar més el nostre cos com a embolcall mortal. La creença, però, d’aquest principi espiritual mai no ens arribarà a través d’arguments i raonaments intel·lectuals, sinó de sensacions i sentiments transcendents. I en cap cas no hem de preocupar-nos per si ja hem acabat o no la nostra missió a la terra. Com va escriure Richard Bach:

Heus aquí
una prova per a verificar
si la nostra missió a la terra
ha acabat:
Si estàs viu,
no ha acabat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s