Mireu les estrelles i no els vostres peus.
Proveu de donar un sentit a allò que veieu
i pregunteu-vos perquè existeix l’univers.
Sigueu curiosos.

Stephen Hawking

Vols viatjar al passat aquesta nit? Saps que l’espai és una finestra als nostres orígens?

És fàcil escoltar a les notícies que els científics han descobert una estrella que va explotar fa, per exemple, 1500 anys. Sembla un gran contrasentit, oi? A continuació veuràs com no és així…

Comencem per parlar d’una cosa relacionada amb les tempestes: de petit em van ensenyar que quan hi ha una tempesta amb un fort aparell elèctric, podem saber si està lluny o a la vora fixant-nos en el temps que passa entre que veiem el llamp i que escoltem el tro. Molts anys més tard vaig saber que l’explicació d’això és que el so viatja a 340 metres per segon, una velocitat força alta, però que es queda minimitzada al costat de la velocitat de la llum, que viatge a uns 300.000 km per segon! Això vol dir que si un llamp ens cau a 1 quilòmetre de distància veurem la seva llum quasi al moment, però tardarem en escoltar el seu tro 3 segons.

A què ve a tomb comentar això? Doncs ràpidament m’explico. La distància que ens separa uns objectes als altres, expressat en termes còsmics, és tan grandiosa i difícil de mesurar que s’utilitza el terme any llum, que he d’aclarir que no es tracte d’una mesura de temps –encara que parli d’anys- sinó de longitud: fa referència a la distància que recorre la llum en un any. Per tant, parlar d’un objecte que es troba a 1 any llum de nosaltres vol dir que la seva llum triga a arribar-nos 1 any.

Partint d’aquesta premissa, podem afirmar que la llum de la Lluna triga en arribar-nos una mica més d’un segon i la llum del Sol triga uns 8 minuts, però si enfoquem la nostra vista a la galàxia d’Andròmeda hem de saber que la seva llum triga 2,5 milions d’anys, ja que es troba a 2,5 milions d’anys llum de nosaltres, el conjunt d’estrelles d’Alfa Centaury està uns 4,4 anys llum i Sirius a 8,6 anys llum. L’estrella Deneb, a la constel·lació del Cigne (Cygnus), que és una de les estrelles més llunyanes que es pot veure a simple vista, es troba a 3.000 anys llum de nosaltres. Deneb podria haver explotat en temps de l’Antiga Grècia i nosaltres encara l’estaríem veiem repartir la seva tènue llum per l’univers. Entens ara què volia dir amb allò que l’espai era una finestra al passat?

Estic veient les estrelles,
estan molt llunyanes i la seva llum triga molt a arribar-nos.
L’únic que veiem de les estrelles són fotografies velles.

De la pel·lícula Watchmen

El prestigiós biòleg de la Universitat de Cambridge, Rubert Sheldrake, va escriure, en un article no exempt de poesia, que al rebre la informació visual emesa per una estrella, projectant la seva imatge a la nostra ment, estem establint una comunicació amb aquest objecte, i aquesta connexió la duem a terme no amb l’estrella actual, sinó amb la seva existència passada, és a dir, estem mantenint una relació que va més enllà de la linealitat temporal.

Aquesta reflexió dona especial significació a les sàvies paraules de Confuci:
Les estrelles són forats pels que es filtra la llum de l’infinit.

Avui, amb els telescopis més potents situats fora de les deformacions i turbulències que provoca la nostra atmosfera, escrutem l’univers a la recerca del minut zero, d’aquell moment que hem acordat d’anomenar Big Bang, la gran explosió que va iniciar tot l’univers que avui coneixem, amb la curiositat d’una persona de ciència que vol resoldre els més obscurs enigmes i amb la devoció d’un fill que recupera per primer cop les fotografies –ocultes fins aquell moment– del seu propi naixement.

 Estem fets de pols d’estrelles. Provenim d’un cosmos ancià i savi que recicla acuradament tota partícula existent i d’ella en crea noves estrelles que acolliran fantàstics planetes que alhora –qui sap- potser acolliran revolucionaries i innovadores formes de vida, desconegudes fins aquell moment, crea arbres i muntanyes, mars i platges… i amb les engrunes de pols restant, si aquell dia ho desitja, crearà nous essers humans per a renovar una vegada més la seva confiança en la nostra espècie. Tan de bo que siguem dignes d’ella!

Com va escriure Lawrence Maxwell Krauss, doctor de Física Teòrica de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, “cada àtom del teu cos prové d’una estrella que va explotar. I els àtoms de la ma esquerra provablement van arribar d’una estrella diferent que els de la teva mà dreta. És veritablement la cosa més poètica que sé de la física: tots som pols d’estrelles.”

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s