Vaig llegir en una ocasió –possiblement provinent d’alguna de les observacions del psicòleg Milgram– que en general les persones tenim presents constantment una mitjana de 4 persones, absolutament desconegudes, amb les quals ens creuem a diari, ja sigui pel carrer, en el metro o l’autobús, o a una botiga. I no solament això… freqüentment, fantasiegem amb la seva professió, la seva vida, el seu estat d’ànim… En part aquesta activitat mental és un joc i en part és l’essència de la nostra naturalesa humana, especulativa i de ràpid prejudici.

Joel Parés, un ex-marine que actualment es dedica a la fotografia, ha fet un interessant experiment social. Ha posat a prova els nostres prejudicis socials, ètnics, d’estatus econòmic i social, de tipus sexual… amb una col·lecció de parelles de fotografies. En una apareix la persona amb la seva vestimenta habitual –o la que seria d’esperar pel seu tipus de vida– i en l’altra la mateixa persona, però amb una altra indumentària, més propera als tòpics socials. La seva exposició a causat l’efecte desitjat i ha servit per a reflexionar sobre la simplicitat dels nostres prejudicis.

Les seves fotografies ens conviden a veure a una infermera provinent del Proper Orient com una perillosa terrorista, el prestigiós CEO hispà de Fortune 500 com un obrer, una noia asiàtica graduada a Stanford com una perruquera… un xoc frontal contra els nostres clixés i les nostres primeres impressions i hem d’estar alerta, perquè les primeres impressions deixen profundes marques en la nostra percepció. Així ens ho deixa clar una petita història explicada per G. Heger en la que una persona li diu a una altra que rebregui un paper fins a deixar-lo fet una boleta. Després li demana que el torni a posar tal i com estava abans, però la segona persona, per més que ho intenta, no aconsegueix eliminar els plecs i les arrugues que han quedat. Finalment, l’interpel·lant li diu a l’altre: “El cor de les persones és com aquest paper… la impressió que deixes en ell serà tan difícil d’esborrar com aquestes arrugues”.

Les persones, però, no som sempre tan transparents com seria d’esperar i les primeres impressions que rebem i emetem es veuen complementades també per rumors i comentaris mal intencionats…

Els uns refereixen als altres el que han escoltat;
creix la proporció de falsedat
i sempre el darrer narrador hi afegeix alguna cosa al relat.
Ovidi

Que hem de ser prudents amb les nostres fonts abans d’acceptar un rumor, crec que a hores d’ara ho tenim clar, però penso que ens pot ajudar, en gran mesura, el pensador Sòcrates i el seu triple filtre. Expliquen que en una ocasió va acostar-se-li un conegut i va dir-li: “saps el que he escoltat sobre el teu amic?”. Ràpidament, Sòcrates el va interrompre i va demanar-li que abans li deixés passar l’examen del triple filtre. “Abans que em parlis del meu amic, vull passar en primer lloc el filtre de la veritat i així saber si estàs segur que el que vas a explicar-me és veritat”. La persona interpel·lada va respondre honestament que no, que solament li havien dit. “Bé, llavors passem al segon filtre, el filtre de a bondat: és una cosa bona el que vols explicar-me”. Immediatament, la persona va respondre que no, que ben al contrari. “Vaja –va dir Sòcrates–, vols explicar-me una cosa dolenta sobre el meu amic que no estàs segur que sigui certa… però encara em queda un tercer filtre, el de la utilitat: em servirà d’alguna cosa saber el que vols explicar-me?”. Novament la resposta va ser negativa i davant d’això, el savi no va dubtar en respondre-li: “Si vols explicar-me una cosa que no saps si és certa, que no és bona i que no em servirà per a res, perquè voldria saber-la?

Finalment hem de concloure que, tal com va escriure Arthur Schopenhauer, la quantitat de rumors inútils que un home pot suportar és inversament proporcional a la seva intel·ligència.

Anuncis

One thought on “El triple filtre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s