La poesía es el misterio que hay en las cosas
y todas las cosas tienen su misterio.

Federico García Lorca

A la novel·la La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, la Natàlia –més coneguda com la Colometa– torna a casa, carregada de la compra, al seu pis del carrer Montseny. Cansada a mitja pujada, fa una parada a un dels replans on hi ha gravades a la paret les coses més variades fetes per autors anònims… Escoltem un moment a la Colometa:
I entre els noms i els ninots hi havia unes balances molt ben dibuixades, amb les ratlles endintre de la paret com si les haguessin fetes amb la punta d’un punxó. L’un dels plats penjava una mica més avall que l’altre. I vaig passar el dit pel voltant d’un dels plats”. Aquest era un ritual que feia tot sovint, potser a la recerca d’un difícil equilibri emocional que tractava de mantenir. Un dibuix gargotejat a la paret per algun brètol li servia per a recuperar la pau interior al temps que recuperava també l’alè. Aquest era el poder d’una senzilla marca a la paret!

La bellesa dels objectes
rau en la ment de qui els contempla
.
Anònim

Les parets i els objectes, els monuments i els racons històrics, els baguls dels records i les habitacions dels mals endreços, aquell grapat de cartes antigues i les velles entrades d’un memorable concert, la desgastada samarreta que porta amb nosaltres un grapat d’anys i aquella malbaratada joguina de la nostra infantesa… tot plegat té el poder evocador dels més variats sentiments, sensacions i emocions… de vegades íntimes i individuals, de vegades col·lectives.

Sobre la nostra relació amb els objectes, va escriure Pablo Neruda:

Los abanicos en
cuyos plumajes
desvaneció el amor
sus azahares,
las copas, los cuchillos,
las tijeras,
todo tiene
en el mango, en el contorno,
la huella
de unos dedos,
de una remota mano
perdida
en lo más olvidado del olvido.

El 17 d’agost del 2017 va produir-se a les Rambles de Barcelona un atemptat jihadista en forma d’atropellament massiu, amb el resultat de 13 morts i un centenar de ferits. Després de l’horror i la commoció del moment, la ciutadania va acudir a la Rambla –des del seu inici fins el mosaic de Miró, espai on es van produir els fets– i ho van convertir en un gran altar improvisat on van deixar les més variades ofrenes, uns 5.000 objectes i uns altres 5.000 documents escrits, que expressaven el dolor d’aquells moments. Passats uns dies, l’Ajuntament va retirar tot aquell material de la Rambla, però ho va fer sabent des del primer moment que no podia enviar a les brigades de neteja a emportar-s’ho. Va recollir-ho amb el més absolut respecte i ho va dipositar acuradament en 155 caixes d’objectes i 27 de documents. De les espelmes dipositades se’n van fer espelmes commemoratives, reciclant la seva cera, es conservà físicament una mostra representativa de tot plegat i una imatge digital d’absolutament tot el material. L’objectiu d’aquesta impressionant tasca va ser la de construir una topografia del dolor: aquells objectes quotidians i sense més rellevància van esdevenir, d’un moment a l’altre, símbols carregats d’emocions i de memòria històrica.

I és que qualsevol objecte pot esdevenir màgic, gràcies a l’alquímia de les vivències que han actuat sobre seu, de manera que a banda de poder complir les seves funcions pràctiques ens poden provocar respostes emotives, perquè… qui pot dubtar que els objectes tenen ànima pròpia? No has sentit mai sensacions d’alegria, de rebuig, d’atracció o fins i tot de fàstic davant d’un objecte quotidià? Uns diran que es tracta d’un problema en el seu disseny, d’altres cercaran en allò que “ha viscut” l’objecte la causa d’aquestes sensacions o fins i tot pot trobar-se en aquelles vivències que la persona porta incorporades en el seu bagatge personal. Care Santos va escriure a Desig de xocolata: “Dins dels objectes viuen històries i veus que les expliquen”.

Johannes Vermeer va ser el pintor flamenc del segle XVII que primer va alçar senzills i quotidians objectes a autèntics personatges dels seus quadres, mostrant-los en certes ocasions en primer pla, per davant de les persones retratades. Les característiques de la seva obra són el retrat costumista de la vida del seu temps, la màgica lluminositat que atrapa dins les seves teles i la presència dels objectes més variats de manera destacada. Va ser, potser, el primer pintor en adonar-se’n del poder dels objectes!

A nivell col·lectiu també podem observar com des de temps immemorials fins a l’actualitat les escultures i els monuments més diversos han patit les ires de la gent contrària a allò que simbolitzen, atacant-los amb la mateixa fúria que abocarien en la persona o en el concepte expressat, amb l’oculta creença, gairebé màgica, que destruint aquell símbol es resoldria o s’acabaria amb el problema representat en ell. Tal és la càrrega simbòlica que poden adquirir els objectes inanimats.

Al llarg de la història i a través de les diverses cultures, la quantitat d’objectes dels quals ens envoltem ha anat variant. Vaig llegir que a l’inici, als primers monjos budistes només podien tenir 8 objectes a la vida… una posició molt radical si la comparem per exemple amb els 300 objectes que es calcula que tenia de mitjana una persona de l’època victoriana. Avui, en plena època de sublimació consumista, la quantitat de coses amb les que ens envoltem resulta molt difícil de comptar… però, establim veritables lligams amb alguna d’elles?

No veig millor manera de tancar el tema que amb una frase de l’emperador romà Marc Aureli:

De les coses que tens, escull les millors
i després medita amb quin afany les haguessis buscat si no les tinguessis.

 

Finalment, et deixo amb una antiga cançó de Joan Manuel Serrat, La guitarra, que ens parla, amb molta tendresa de com una senzilla guitarra pot esdevenir una autèntica amiga…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s