Els essers humans estem acostumats a viure en societat, compartint les nostres vides amb persones amb les opinions més variades, els comportaments més diversos, les actituds vitals més contradictòries… i fruit d’aquesta convivència experimentem sovint un seguit de canvis, ja sigui en la nostra conducta o en el nostre pensament: és el que s’ha vingut a anomenar influència social.

Aquesta influència pot ser de dos tipus: la informativa i la normativa. La informativa es produeix quan la persona té tota la seva confiança posada en el fet que la postura dels altres és més correcte que la pròpia i la normativa, en canvi, es produeix quan la persona en qüestió continua mantenint les seves idees pròpies, però actua en contra d’elles ja sigui pel seu desig de ser acceptada pel grup o com a conseqüència del rol que exerceix en ell.

Encara podem trobar una altra variant d’influència: la persuasió: es produeix quan una persona o grup de persones desenvolupa una estratègia per aconseguir que les altres canviïn d’opinió. En aquests casos hi ha al darrera de la influència una intenció prèvia per aconseguir una finalitat.

Si no creus en tu mateix,
per què haurien de fer-ho els altres
si és obvi que tu saps millor que ningú qui ets?
Philip Zimbardo

En qualsevol dels casos, s’ha observat en multitud d’ocasions el poder que tenen unes poques persones sobre el conjunt de la societat, aconseguint obrir pas a les seves justes reivindicacions (les lluites pels drets de les minories ètniques, per la igualtat de la dona, pels drets de les nacions sense estat, pels drets dels col·lectius LGTBIQ, pels drets civils en general…), quan en principi un petit nucli de persones era criticat, estigmatitzat, ridiculitzat… però que amb el pas del temps s’ha guanyat el crèdit i els respecte de la societat, transmetent-li, infatigablement a aquesta societat, els seus arguments. De la mateixa manera, també pot ser font d’influències no gens nobles (discursos polítics totalitaris que influeixen a les masses, discursos xenòfobs, racistes, homòfobs o supremacistes en general…) que impregnen una societat àvida de consignes simples i fàcils d’entendre i recordar.

Aquesta influència social s’ha estudiat en multitud de casos i sovint les conclusions han estat concordants. Una de les persones que primer li va aportar una base teòrica va ser Solomon Asch, el psicòleg nord-americà que va mostrar com el judici de les persones pot variar en funció de l’opinió d’una majoria. Asch va realitzar, a la dècada dels ’50, un experiment que –malgrat la seva simplicitat– els seus resultats van esdevenir altament significatius i van marcar un camí a seguir en el futur. Va consistir en el següent: van convocar a un grup de persones voluntàries per un experiment sobre judici perceptiu. En una sala, de manera conjunta, els van mostrar una línia recta, que van anomenar X, i van haver de determinar quina de les línies A, B, o C, que es mostraven al costat, tenia la mateixa longitud que X. Estava molt clar que la línia B era la correcte, però el grup tenia una peculiaritat oculta: totes les persones, excepte una, havien rebut la consigna de l’experimentador de triar la línia A, visiblement la més llarga de totes elles. D’aquesta manera, el veritable subjecte de l’experiment va veure que la primera persona va triar la línia A i es va sorprendre. Quan ho va fer la segona, va augmentar la seva perplexitat, però quan la tercera, sense dubtar gens també la va triar, van començar a generar-se dubtes en el seu cap. M’estic fixant malament? Puc estar equivocat? Quan la quarta persona també la va triar, els dubtes es van dissipar: la resposta correcte era la A. Finalment el subjecte va triar sense dubtar l’opció A.

L’experiment va tenir com a resultat que la totalitat de les persones estudiades van respondre, en solitari, de manera correcte totes les preguntes, atesa la seva senzillesa, però que quan van respondre dins d’un grup en el qual tota la resta de persones mostrava una mateixa –i falsa– opinió, aproximadament un 35% de les respostes van ser incorrectes, seguint un mecànic mimetisme amb el grup. 35 persones de cada 100 tendeixen a conformar-se amb la percepció social majoritària, encara que aquesta sigui evidentment equivocada. S’havia produït una influència ja fos informativa (la majoria deu tenir la raó!) o normativa (no vaig a posar-me en evidència davant de tot el grup, contradient l’opinió de la majoria). Després d’aquella ocasió, l’experiment s’ha repetit en moltes ocasions, amb petites variacions, i sempre s’ha arribat a un resultat molt similar.

Hi ha una part teva que es lliura amb massa facilitat a la influència aliena.
Tan aviat com algú qüestiona els teus motius, comences a dubtar de tu mateix. Acabes coincidint amb l’altre abans d’haver consultat el teu propi cor.
Així et tornes passiu i simplement assumeixes que l’altre en sap més.
Henri Nouwen

Per què actuem així? S’han arribat a recollir fins a 6 factors que intervenen en augmentar o reduir aquest conformisme: la unanimitat del grup a l’hora de fer pública una opinió o conjectura augmenta molt el conformisme (només que hi hagi un sol dissident, la pressió es redueix moltíssim); el compromís que una persona pot haver adquirit públicament en defensar una postura li pot donar força per a mantenir una postura discrepant; naturalment l’alta o baixa autoestima que la persona tingui l’impulsarà a defensar la seva pròpia opinió o l’allunyarà de fer-ho; la composició del grup també serà de vital importància, ja que un grup –per exemple– d’experts, farà que la persona canvií més fàcilment d’opinió que si es tracta d’un grup format per companys o amics; el sentiment de pertinença al grup també tindrà un paper important en un sentit o en un altre, en funció del lloc més o menys destacat que s’ocupi en aquest grup i finalment –lligat d’alguna manera a aquest darrer factor– l’autoritat que ostenti la persona o persones que han expressat prèviament la seva opinió ens condicionarà en gran mesura la que expressem nosaltres.

Un dels exemples més bàsics que es fan servir per a il·lustrar la influència social és la nostra experiència als ascensors… així de simple: quan totes les persones que trobem dins d’un ascensor estan mirant cap a una banda, ens situarem mirant en sentit contrari? La realitat és que poques persones ho faran, si més no atès el resultat de moltes observacions en les que queda ben palès que, en aquesta circumstància, es manifesta clarament la influència social.

Podem afirmar que estem lliures d’aquesta influència condicionadora? Si més no, conèixer els seus mecanismes i els seus llargs braços en ajudarà, en qualsevol cas, a mantenir les nostres apreciacions, quan els sentits ens indiquin que aquestes són encartades.

Actua per tu mateix.
Pensa per tu mateix.
Parla per tu mateix.
Sigues tu mateix.
La imitació és un suïcidi.

Marva Collins

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s