Abans que et diagnostiquis amb depressió o baixa autoestima,
primer assegura’t de no estar envoltat d’idiotes.

Sigmund Freud
Aquells que Freud anomena directament idiotes, podríem considerar-los els lladres d’energia, referint-nos a aquelles persones que ens frenen –sovint involuntàriament– en el nostre camí o a l’hora d’assolir reptes i objectius. Són els vampirs emocionals que en un blog són descrits de la següent manera:

“Són les persones negatives: les aduladores, les que es queixen constantment de tot i tothom, les víctimes, les que ens intimiden, les conflictives, les que ens pregunten constantment sobre qualsevol cosa, les insegures. Aquelles persones que quan hem estat una estona amb elles, ens notem esgotats. Envoltem-nos de persones optimistes, serenes, que ens animen a fer coses o a sentir-nos bé”.

Sovint ens envoltem d’aquestes persones, donant per fet que les coses són com són i que no les podem canviar… però no és així! Stephen Hawking va declarar en una ocasió: “me n’he adonat que la gent que afirma que tot està predestinat i que no podem fer res, sempre mira abans de creuar la carretera.”

Com els vampirs descrits per la genial ploma de Bram Stoker podem subscriure, paraula a paraula, la següent afirmació: “Un vampir mai no pot accedir a la teva llar, a menys que li donis el teu consentiment i el convidis prèviament a entrar”.

El primer pas serà deixar marxar a aquestes persones que ens prenen l’energia o aconseguir, si més no, que aboquin les seves escombraries fora de la nostra ment. Però incorreríem en un greu error d’apreciació si creguéssim que tota la nostra fuita d’energia està causada pels altres. Molts d’aquests lladres els hem de buscar dins nostre.

Sovint, fruit d’una improvisació constant a la nostra vida, vivim una certa indecisió a l’hora de prendre les nostres decisions. Intentar tenir-ho tot controlat és pràcticament impossible i només ens porta a valorar o imaginar escenaris que mai no es produiran mentre no acabem de prendre cap decisió, sense tenir clar que no prendre cap decisió ja és prendre una decisió. Com va dir Benjamin Franklin, “la pitjor decisió és la indecisió”.

Cal que canviem les nostres rutines: hem de fer algun tipus d’exercici que ens faci sortir del sedentarisme que adorm els nostres instints. Hem de dedicar algunes estones a tot allò que ens apassiona i que ens permet recarregar les piles. Stendal va afirmar que “amb les passions ningú no s’avorreix mai; sense elles s’idiotitza”.  Hem de crear un nou ordre al nostre voltant, llençant, recollint i organitzant les nostres coses quotidianes, tan se val si es tracta de la taula de treball, de la nostra casa, del nostre mòbil, de la nostra agenda… Un cop ordenat el nostre entorn vital, veurem com ja no ens caldrà tenir-ho tot al cap, lluitant perquè res no se’ns oblidi, ja que en el nou entorn ordenat una simple anotació en alliberarà d’aquesta feixuga tasca mental. Hem de prioritzar la nostra salut i permetre’ns uns descansos en el camí. Mens sana in corpore sano ha de ser una de les nostres grans màximes.

Siguem assertius i mostrem-nos capaços de defensar el nostre argument o la nostra postura sense por, això si, sempre respectant els límits dels altres. “La manera en que ens comuniquem amb els altres i amb nosaltres mateixos –va dir Anthony Robbins– determina en darrera instància la qualitat de les nostres vides”. La lliçó d’aprendre a dir no és una de les més importants per a no malgastar les nostres energies inútilment. D’aquesta manera aprendrem a substituir les nostres queixes per peticions concretes.

La meitat dels nostres problemes a la vida poden ser identificats
per haver dit que si massa ràpid o per haver dit no massa tard
.
Josh Billings

És un sa acte d’amor i d’empatia compartir una part de la nostra energia amb les persones que ens envolten –recorda que no tots els ulls ploren el mateix dia– però si no vetllem per a recarregar-nos les piles quan aquestes comencen a donar símptomes d’esgotament, podem fer tard i arribar a un punt de no retorn. Vaig jugar fa molts anys a un joc d’ordinador en el qual portava un personatge al qual, a cada revés de la vida, li baixava el seu comptador de moral. Podia fer que li tornés a pujar fent-li fer coses veritablement estimulants per a ell, però si permetia que el seu personal comptador arribés a uns mínims, perdia el control de l’homenet per sempre i havia de donar per acabat el joc. Game Over! En un joc, tanques la partida i en tornes a començar una de nova. A la vida, recuperar les regnes quan les has perdut resulta sempre molt complicat, però no podem deixar de mirar detingudament entre les nostres mans perquè sovint, sense ni tan sols adonar-nos, continuem conservant aquestes regnes malgrat no fer-les servir. Premem-les amb força i recuperem el control: ens espera una vida nova!

Sovint les persones diuen que encara no s’han trobat a sí mateixes.
Però el “sí mateix” no es una cosa que es troba,
sinó alguna cosa que un mateix crea.
Thomas Szasz

 

Anuncis

4 thoughts on “Els idiotes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s